Evasió fiscal pels rics. Pobresa i retallades pel 99%.

Viki Lara, Socialisme Revolucionari Sevilla


Els anomenats Papers de Panamà han posat en evidència allò que moltes ja sabíem: mentre ens imposen retallades salvatges en els serveis públics i els drets a la gran majoria de la població, les grans fortunes amaguen quantitats fabuloses de diners per a evadir impos

Des del principi de la crisi els nostres nivells de vida no han fet més que caure. Les vergonyoses reformes laborals del PSOE i del PP han precaritzat els nostres treballs i reduït els nostres salaris (en el millor dels casos), a través d'EROs salvatges s'han destruït treballs ben pagats i amb millors condicions, i s'ha instaurat un veritable terror a perdre l'ocupació entre les persones treballadores. 


Les retallades en prestacions i la desocupació massiva han deixat a 700.000 llars sense cap tipus d'ingrés. 600.000 famílies han sigut desnonades del seu habitatge habitual, mentre la tercera part dels habitatges buits a la Unió Europea es troben a l'estat espanyol. Les retallades en sanitat i educació, a més de suposar la pèrdua de llocs de treball públics i, majoritàriament, amb millors condicions, han reduït aquests serveis públics essencials i han portat a moltes persones a condicions dramàtiques, des del col·lapse dels serveis d'urgències i l'augment de la llista d'espera quirúrgica, fins als 2,4 milions de persones (segons dades de l'INE de 2015) que no poden assumir la despesa dels fàrmacs que li han receptat.

En definitiva, durant la crisi econòmica han augmentat espectacularment, no tan sols els nivells de pobresa, també els nivells de desigualtat. Els pobres cada cop són més pobres perquè els rics es puguin enriquir cada cop més a través de baixades de sous dels seus empleats, rebaixes fiscals, rescats a la banca i altres sectors (com l'explotació comercial d'autovies), i privatització de serveis públics.

Així, mentre el 29,2% de la població espanyola es trobava en risc d'exclusió social el 2014, i el salari mínim es desplomava un 22% des del 2007 fins al 2014, només en un any (de 2013 a 2014) els sous de les persones més ben pagades en les empreses de l'IBEX 35 es van disparar de 75 a 104 vegades el sou mitjà dins d'aquestes empreses.

Totes aquestes xifres i dades ens mostren clarament que la recuperació econòmica que ens han venut no és ni remotament certa, ja que la gran majoria de la població està molt lluny de  tenir les condicions econòmiques anteriors al començament de la crisi. Com bé diu l'eslògan, no es tracta tant d'una crisi sinó d'una estafa per la qual s'ha distribuït la riquesa des de les rendes del treball a les rendes del capital, sota el beneplàcit dels partits capitalistes i de la Unió Europea dels mercats i la patronal. Per a rematar aquesta estafa, la major part del pes fiscal recau sobre els salaris, mentre que les 17 empreses de l'IBEX 35 no paguen impostos de societat a l'estat espanyol.

Corrupció i Papers de Panamà

Aquest any, la gravetat i freqüència de les notícies sobre corrupció sembla tenir un efecte més aviat anestesiant, fins al punt que cap dels nous casos o dades que apareixen generen el mateix escàndol que abans. Tot i així, aquests casos no poden fer una altra cosa que calar en la consciència de la classe treballadora, perquè les institucions de l'estat, a tots els nivells, des d'ajuntaments fins a la família reial, es mostren no com a instruments al servei del poble, sinó com a instruments de les classes dirigents perquè puguin seguir extraient beneficis a través de contractes inflats o directament fraudulents. Un exemple d'això és el cas Acuamed, pel qual es va beneficiar a grans constructores espanyoles com FCC. Els grans mitjans de comunicació obliden fàcilment aquest punt, les empreses que manipulen concursos públics per a enriquir-se il·lícitament, encara que això també necessita la participació del polític que obté "comissions" o "mossegades" per manegar aquests concursos.

El discurs de les elits econòmiques sobre la necessitat de la "creació" de llocs de treball i de riquesa trontolla amb aquests casos de corrupció, però també amb els casos d'evasió fiscal com el dels Papers de Panamà que es va donar a conèixer recentment. Aquests últims inclouen informació de més de 200.000 empreses "offshore", és a dir, empreses creades en paradisos fiscals per a evadir impostos. La llista de persones propietàries d'aquestes empreses és molt àmplia i inclou a personalitats o als seus familiars del món de la política (amb gran pes d'imputats del cas Gürtel i altres), l'art, l'esport, etc. Però també a persones relacionades a grans empreses com Alberto Colina i Alberto Alcocer, propietaris del grup ACS, la família Riú dels hotels i la família Escarrer dels hotels Melià, l'anterior president de Pescanova, etc.

Sistema corrupte

Com mostren els Papers de Panamà, el problema de la corrupció i de l'evasió fiscal no es troba només a l'estat espanyol, sinó que també es dóna globalment, afavorit per un sistema capitalista que busca la maximització dels beneficis sigui com sigui. No obstant això, en l'actual conjuntura econòmica, els capitalistes no troben vies de negoci suficientment lucratives per la qual cosa no reinverteixen la riquesa que han extret de la classe treballadora i no es creen noves ocupacions. En comptes d'això, s'estan acumulant quantitats ingents de diners no productius que s'estima que han arribat fins als 57 bilions de dòlars des de l'any 2017. Part d'aquests diners, per tant, s'amaga en paradisos fiscals per a no repercutir ni tan sols en forma d'impostos en l'economia real.

La lògica del capitalisme és també la lògica darrere les retallades de salaris, de serveis públics, de drets laborals i democràtics, i darrere l'augment de les desigualtats, la pobresa i la precarització de les nostres vides. És també el que a escala global destrueix el medi ambient, encoratja les guerres i condemna a la gana a milions de persones.

Solament si aconseguim enderrocar aquest sistema capitalista i el canviem per un socialista, aconseguirem una vida digna per totes, on puguem decidir democràticament sobre la marxa de la nostra economia i societat per a posar-la al servei de la majoria social i no de les elits, i on puguem comptar amb habitatge, serveis públics i treballs dignes per a totes les persones.