A França, la lluita
contra la reforma laboral continua cap al bloqueig de l'economia
01/06/2016, Marisa Cabal, Parti Socialiste de Lutte (CIT a Bèlgica)
Fa poc que es va celebrar l'aniversari del 15M. Aquest es va inscriure dins d'una convocatòria internacional de suport a la Nuit Debout. Cinc anys després de les primeres ocupacions de places del moviment dels indignats, apareix un nou moviment assembleari, ara a França, que des del 31 de març es reuneix cada nit a la plaça de la República a París. És molt significatiu que encara existeixi la necessitat de reunir-se, sortir de l'aïllament i crear un espai públic de debat i discussió. Nuit Debout significa "nit dempeus", volent dir que si el dia el passem explotats, la nit ens posem dempeus.
Fa poc que es va celebrar l'aniversari del 15M. Aquest es va inscriure dins d'una convocatòria internacional de suport a la Nuit Debout. Cinc anys després de les primeres ocupacions de places del moviment dels indignats, apareix un nou moviment assembleari, ara a França, que des del 31 de març es reuneix cada nit a la plaça de la República a París. És molt significatiu que encara existeixi la necessitat de reunir-se, sortir de l'aïllament i crear un espai públic de debat i discussió. Nuit Debout significa "nit dempeus", volent dir que si el dia el passem explotats, la nit ens posem dempeus.
És impossible parlar de la Nuit
Debout sense parlar del context de lluita i intensa agitació social que es viu
a França en aquests moments. El detonant ha sigut el projecte de reforma
laboral de la ministra de treball Myriam El Khomri que ha provocat un rebuig
enorme, els sondejos mostren que el 70% de la població està en contra. La
reforma de El Khomri s'inspira en les reformes laborals del PSOE i del PP, no
és estrany que no sigui benvinguda. És un atac frontal equivalent a condemnar
una gran part dels treballadors a una vida de precarietat, sense contractes
estables ni drets col·lectius reals. La resistència contra "la reforma
laboral i el seu món" ha obert una nova etapa de la lluita de classes, una
situació que "deriva cap a una crisi ideològica i un rebuig del sistema en
el seu conjunt", com ho expressa el Servei Central d'Informació
Territorial (SCRT, 28 d'abril 2016).
El 9 de març va ser el primer dia
de manifestacions i vagues, i el començament d'una lluita conjunta entre
estudiants i treballadors contra la reforma laboral. La jornada del 31 de març
va ser un èxit amb 1,2 milions de manifestants i vaguistes a moltes empreses.
Aquella mateixa nit, després d'una manifestació massiva a París, es va celebrar
la primera assemblea de la Nuit Debout. Aquestes tres components - les vagues,
el moviment estudiantil i la Nuit Debout - es complementen mútuament. Les
mobilitzacions a liceus i universitats han jugat un paper fonamental per a
impulsar la multiplicació de les vagues i la Nuit Debout serveix com a punt de
trobada de les diferents lluites i com a espai de discussió sense el fre de la
direcció sindical.
A les assemblees a micròfon obert
de la Nuit Debout s'expressa clarament un rebuig a la reforma laboral de El
Khomri i al sistema neoliberal que l'acompanya. És un fenomen polític i, encara
que existeix un cert escepticisme cap als partits i les organitzacions
sindicals, es planteja obertament la qüestió de col·laborar amb els sindicats i
apropar-se al moviment obrer. Frédéric Lordon, economista i sociòleg francès i
un dels seus organitzadors, insisteix en en el fet que la democràcia de la Nuit
Debout no és un fi en si mateix, sinó un instrument per a la "guerra entre
el treball i el capital" i per a, en aquest cas, lluitar contra la reforma
laboral.
El govern d'Hollande ha decidit
recórrer a mètodes repressius que han sigut reforçats amb mesures suposadament orientades a la lluita
contra el terrorisme. Mètodes semblants ja s'havien utilitzat per a reprimir
les protestes ecologistes durant la Cimera Climàtica al desembre de 2015. No
oblidem que França es troba en estat d'excepció des de l'endemà dels atemptats
del 13 de novembre. A més, quan semblava que la reforma anava a ser derrotada a
l'Assemblea Nacional, Hollande amb el suport de Valls, va invocar l'infame
article 49.3 de la constitució per a forçar el pas del projecte de llei sense
vot al parlament.
Aquest pas forçat ha deslligat un
descontentament encara més gran. Des de llavors, les protestes van més enllà de
les tradicionals jornades de manifestació i s'ha fet evident la necessitat de
passar al bloqueig de l'economia. Les vagues reconduïbles (indefinides) a
refineries de petroli, el bloqueig de les zones portuàries i les barreres
filtrants a autopistes han canviat l'ambient general. Diferents sectors
estratègics es plantegen la reconducció de la vaga i el bloqueig de l'economia
del país.
La qüestió central que es
planteja a través de tot el moviment, fins i tot a la Nuit Debout, és
l'organització d'una vaga general, i a França això significa el bloqueig de la
producció els dies que calguin fins que es retiri la reforma. La vaga general
fins al final és, sense cap dubte, l'instrument més potent per a aturar la
reforma laboral i el govern de Valls-Hollande. Però, encara falta una direcció democràtica
per a un moviment generalitzat. Ni la coordinació intersindical ni la Nuit
Debout poden jugar aquest rol. S'haurien d'organitzar assemblees als llocs de
treball, liceus i universitats per a prendre decisions sobre com avançar i
coordinar les lluites a través de tot el país. Això també evitaria que
s'arribés a un acord miserable entre el govern i una o altra direcció sindical.
Davant del model neoliberal que imposa la llei El Khomri, es
discuteix sobre la necessitat d'una reducció del temps de treball, d'un augment
dels salaris, d'una organització democràtica del treball per al bé de la
comunitat i no per al benefici d'uns pocs. Es planteja la qüestió de qui hauria
de tenir el control de la societat, però encara no hi ha una resposta clara.
Encara no existeix una força política capaç de reunir tota l'oposició a
l'austeritat i de defensar els interessos de treballadors i joves davant dels
atacs d'una minoria rica i dels polítics al seu servei. Per a això, cal una
alternativa clara al capitalisme i que no es focalitzi l'atenció en les
eleccions fins al punt que l'organització concreta de la lluita de masses es
torni secundària o desaparegui.