 |
| Foto: menorcaaldia.com |
Declaració de SR
L'acord subscrit per
Junts pel Sí i la CUP per a la formació d'un nou govern de la Generalitat
suposa un nou pas de rosca al camí recorregut per l'anterior govern d'Artur Mas
que implica no sortir de la situació de bloqueig a què s'ha arribat durant el
que portem de procés. En certa manera, per a CDC suposa una insistència en una
tàctica que ja s'ha demostrat que només porta a vies mortes i retòriques
declaracions formals materialment buides, seguides de recursos al
constitucional. En més de tres anys, no s'ha donat ni un sol pas tangible ni
cap a un procés constituent ni cap a la creació de cap tipus d'estructura
d'estat, ni per descomptat, s'ha vist cap tipus d'avanç en matèria social. Això
no és casual i respon bàsicament, com hem repetit moltes vegades des de La
Bretxa, a la manca de voluntat real per part de CDC i de les classes a qui
representa per portar el procés fins a les últimes conseqüències i a la
manipulació d'aquest en el seu propi benefici. En un sentit més ampli, respon a
les pròpies contradiccions de la burgesia i a la seva incapacitat per a
resoldre les tasques democràtiques que el poble treballador demana.
Fora del tema
nacional, l'acord que ha fet a Puigdemont president no suposa cap tipus de
canvi respecte a les polítiques econòmiques i socials (antisocials) portades a
terme pels anteriors governs d'Artur Mas.
En
definitiva, seguirem vivint un teatral estira-i-arronsa entre els governs de
Madrid i Barcelona, al mateix temps que se segueixen aplicant retallades
severes als nivells de vida de les classes populars, mentre el règim busca com
encaminar la ''sortida'' de la crisi mitjançant una reforma constitucional entre
les elits.
L'acceptació de
l'acord per part de la CUP significa de facto la seva subordinació a l'actual
lideratge burgès que ha instrumentalitzat un procés genuïnament popular. Però,
sobretot, aquesta subordinació significa la renúncia a lluitar per la construcció
d'un lideratge alternatiu que disputi a la dreta l'hegemonia del procés. Aquest
nou lideratge només es pot entendre mantenint una política de classe
independent i això és totalment incompatible amb el fet de donar estabilitat
parlamentària a qualsevol tipus de govern del capital. Al mateix temps, aquest
lideratge només pot tenir èxit si es basa en la classe treballadora
organitzada, lluitant conscientment per un programa de ruptura amb el
capitalisme que posi fi a la situació de crisi i misèria actual a través de la
mobilització sostinguda i la desobediència civil. De la mateixa manera que les
altres demandes democràtiques, el dret d'autodeterminació i la plena sobirania
només són possibles per aquesta via.
A més, la construcció
d'aquesta alternativa ha de portar-se a terme des d'un punt de vista totalment
internacionalista, cosa que implica no només la solidaritat sinó l'establiment
de relacions orgàniques amb les organitzacions de classe de la resta de
l'estat.
En última instància,
la decisió de la CUP respon bàsicament a la manca d'aquesta perspectiva. En
certa manera, és la mateixa manca de perspectiva la que va portar a Tsipras a
capitular davant la Troika. Més enllà d'una honesta retòrica revolucionària, és
a l'hora de donar-li contingut material quan una organització demostra la seva
política. Tant a Grècia com a Catalunya com a la resta de països castigats per
la crisi, cal construir una alternativa clarament revolucionària que dibuixi
una sortida de la crisi basant-se en un programa de ruptura amb el capitalisme
i que tingui clares quines són les mesures que s'han de prendre.
La victòria d'En Comú
Podem a Catalunya a les eleccions generals del 20 de desembre passat és el
millor indici del potencial que hagués tingut i de l'impacte que tindria en
unes noves eleccions catalanes una única candidatura d'esquerres proveïda d'un
programa realment rupturista tant pel que fa a l'àmbit econòmic, com pel social
i el nacional.
En tot cas, la
legislatura es preveu intensa i curta, i aviat hi haurà més oportunitats en el
pla electoral. Però més enllà d'aquest, cal començar a treballar en la
construcció d'un front únic des de la base dotat d'una veritable perspectiva de
transformació social per a donar solució a les demandes del poble treballador
català.
