No serem intimidats!
Declaració de Gauche Révolutionnaire (CIT a França), original
publicat el 14/11/2015
La violència malaltissa
ha colpejat París un cop més. Més de 120 morts i desenes de ferits als llocs on
els treballadors i els joves es reuneixen el cap de setmana (Stade de France,
sala de concerts Bataclan, diversos bars als districtes 10 i 11). Aquests
bàrbars tenien en ment l'assassinat en massa indiscriminat, atacant una vegada
més a gent innocent. Van ser barris populars de treballadors a París, amb una
població diversa, els que van patir aquesta tragèdia.
Res no pot justificar els
atacs sense sentit que van tenir lloc el mateix divendres a París, Bagdad i
Nigèria, ni els atacs a un mercat de Beirut el 12 de novembre, ni a Ankara el
10 d'octubre, ni a Tunísia. Plorem avui pels nostres germans i germanes, els
treballadors, els joves, els aturats, les famílies monoparentals, els
pensionats, independentment del seu origen o tradició.
Exemple de covardia
Condemnem aquests atacs i
la covardia cega darrere d'ells. Executar persones indefenses a sang freda
revela una ideologia d'extrema dreta, siguin quines siguin les excuses
suposadament religioses o altres que s'ofereixen. Incapaços de guanyar suport
entre qualsevol sector de la població, i certament no entre els musulmans, els
terroristes de ISIS, que han reclamat la responsabilitat d'aquests atacs, usen
mètodes que són exactament els mateixos que els grups feixistes, les dictadures
estatals i els exèrcits d'ocupació. El terror és una arma política que té per
objectiu impedir que els treballadors s'uneixin, és la imposició de la
passivitat a través de la por, enfortint el racisme. Però no serem intimidats,
no serem dividits!
Unitat dels treballadors i la joventut contra el racisme i la
barbàrie
La dependència de ISIS
del terror indiscriminat revela la veritable naturalesa d'aquesta organització,
que no és més que una banda de saquejadors i traficants: ISIS és el producte
del caos en què l'Iraq s'ha enfonsat després de les guerres destructives dutes
a terme pels governs occidentals i els seus mètodes repliquen els bombardeigs
indiscriminats contra Síria i l'Iraq a l'empara de la “guerra contra el
terror”.
Colpejant
indiscriminadament els districtes de classe obrera de París, ISIS juga un paper
arxi-reaccionari, ja que són els musulmans els que poden acabar pagant un preu
molt alt a través d'una renovada ona d'islamofòbia, intolerància i racisme. A
més, tot s'ha posat en marxa per justificar la repressió de l'acció dels
treballadors i els joves, a partir de la imposició d'un “estat d'emergència” en
què les manifestacions sindicals es poden prohibir.
No és la nostra guerra
Els polítics, des del
Front Nacional al PS (Partit Socialista), estan units en el seu discurs de la
“guerra”. Una guerra que van crear i per la qual la gent està pagant el preu
avui. Però aquesta no és la nostra guerra. Aquest govern segueix donant suport
al règim del president de Turquia, Erdogan. Aquest és el mateix Erdogan, que
durant anys ha estat ajudant a ISIS, permetent que els terroristes i el seu
contraban creuin la frontera, mentre es manté fermament tancada al poble de
Kobane, una ciutat kurda al nord de Síria, que va resistir i va derrotar a ISIS
a finals de gener. Aquest mateix Erdogan bombardeja pobles al Kurdistan turc,
però, són els kurds els que han alliberat el poble iraquià de Sinjar de
l'ocupació d'ISIS.
Són els governs d'Europa
els que donen suport als règims de Qatar i Aràbia Saudita, i els venen armes,
al mateix temps que aquests països donen suport a ISIS i participen en
assassinats en massa al Iemen.
No a l'extrema dreta religiosa o política
La posició del govern
d'Hollande, amb el suport del FN i els republicans, és bloquejar qualsevol
moviment de solidaritat massiu. La conseqüència de l' “estat d'emergència” serà
evitar qualsevol manifestació de solidaritat com les que van tenir lloc al
gener després dels atacs a Charlie Hebdo. De la mateixa manera, diversos
conflictes actuals, com les vagues contra els acomiadaments als hospitals de París
o a Air France, sens dubte, seran prohibits. L'estat d'emergència contempla “la
prohibició en general o en casos particulars de les reunions que puguin ser
provocatives o causar desordre públic” i “permet que aquests mateixos poders
públics adoptin totes les mesures necessàries per a garantir el control de la
premsa i totes les publicacions”. No hem d'acceptar aquestes limitacions sobre
els nostres drets i les nostres activitats, ja que només els capitalistes – els
accionistes i patrons de les grans corporacions – i els polítics que actuen en
el seu propi interès es beneficiaran, sense crear cap obstacle per als grups
terroristes.
És essencial que les
organitzacions del moviment obrer, sindicats, partits, grups de campanya,
s'uneixin i declarin la seva oposició a la guerra i a les polítiques criminals
del capitalisme i les seves guerres pel petroli i els guanys.
La pobresa real en la
qual se submergeix a sectors sencers de la població, només pot conduir a la
desesperació i la confusió que juga a mans dels reaccionaris i dels que ens
divideixen. Les polítiques dutes a terme a l'Orient Mitjà i Àfrica només poden
promoure encara més caos. Les conseqüències seran terribles per als
treballadors ordinaris que pagaran el preu, mentre que els polítics utilitzen la
situació per a proporcionar una justificació addicional per les seves guerres.
En aquells països, l'única motivació dels grups terroristes és el pillatge i el
contraban, cullen la desesperació generalitzada i la fan servir per a enviar
bombarders suïcides, mentre que els líders viuen en palaus. Més guerra només
portarà més terrorisme!
Quant de temps més
pagarem per un sistema que fa caure el pes militar, l'econòmic i la guerra
social sobre una majoria de la població del planeta per crear guanys per a un
grapat que estan segurs i còmodes?
I s'espera que patim el
pitjor terror, la mort, la desconfiança i la por. Suficient! No deixarem que
els racistes, l'extrema dreta com el FN i els reaccionaris guanyin!
No serem intimidats ni
dividits, seguirem lluitant per una societat tolerant i cooperativa, alliberada
del capitalisme i l'explotació, per una societat socialista i democràtica.
Aquesta serà una lluita
massiva de treballadors i joves units, de qualsevol nacionalitat, color de
pell, tinguin religió o no. Una lluita per una vida digna per a tothom, per
treure la societat cap endavant i eliminar la brutícia de la pobresa econòmica
i social en què la reacció religiosa i política pot prosperar.
Estem entristits i
dolguts per la destrucció de tantes vides innocents. Però traiem d'aquests
esdeveniments encara més ira i determinació de no tolerar aquest sistema inhumà
i el caos que ja crea.
