 | |
|
Canviar la societat per frenar el canvi climàtic
Juan Pedro Flores y Ricardo Montesinos, SR Badalona
En nombroses ocasions, la burgesia capitalista ha
demostrat ser incapaç de solucionar els problemes reals del món. El tema del
canvi climàtic és un dels grans exemples d'això, en què la classe dirigent
capitalista imposa la seva escala de valors a la societat, interposant els seus
interessos a la seguretat general de l'espècie. El declivi del sistema
capitalista comença just quan ens adonem que el nostre entorn és limitat i està
totalment subjecte a la nostra acció. La utilització dels recursos naturals ha
de ser responsable, l'escassesa dels recursos tradicionals explotats
salvatgement per empreses que manegen l'economia com li ve de gust, juntament
amb el creixement demogràfic exponencial, que és degut, al mateix temps, per
aquesta acumulació de riquesa, ens obligarà a prendre decisions que pot ser que
arribin tard.
Per això, la cimera del canvi climàtic que se
celebrarà a París el cap de setmana del 27/28 de novembre es converteix en una
bona oportunitat per a poder traçar un pla d'acció conjunt per a canviar de
direcció en aquest assumpte. El dolent és que entre les persones que s'asseuran
a parlar en aquesta cimera hi seran aquelles que van firmar el tractat de
lliure comerç (TTIP), pel que en certa mesura es pot predir que els acords no
seran suficients o no seran portats a terme. Només la força organitzada de la
classe treballadora podrà alliberar-nos del control econòmic i ideològic a què
estem sotmesos.
El treballador es veu, en massa casos, amb
l'obligació d'haver d'escollir entre ser moralment correcte o posar el menjar
sobre la taula, qualsevol de nosaltres depèn ara mateix d'un sistema viciat i
psicòtic a qui no l'importa sacrificar la seva supervivència per uns beneficis
a curt terme. Per descomptat, no està previst que aquests beneficis siguin per
als treballadors. L'organització és la clau per a poder prendre decisions
realment compromeses, i aquestes depenen d'un canvi del nostre model econòmic,
principalment, la consciència i la veu de la classe treballadora han
d'aixecar-se per sobre del control, que actua com un càncer tant en la natura
com en l'individu, figuradament i literalment. La solució només pot ser
socialista i ha de tenir una directriu clara: trencar amb el capitalisme.
L'ecologia és una bombolla que esclatarà i que el capitalisme no pot
solucionar.
La lògica neoliberal porta a què els mateixos governs
mantinguin relacions massa properes amb les empreses, l'aliança entre aquests
és suficient per a exercir el control
sobre la població. Les 30 empreses més grans són responsables de dos terços de
les emissions, d'altra banda, tan sols les emissions de carbó dels països que
pertanyen al G7 igualen a les produïdes a tota l'Àfrica. Ens fan creure en solucions
que al final tenen un efecte negatiu. Per exemple, apujar els impostos del
carbó només aconseguiria un descens de la demanda, una baixada del preu i la
conseqüència d'això seria que acabaria utilitzant-se molt més. Mentre que un
privilegiat 10% de la població consumeix el 60% d'aquesta energia, l'altre 90%
veu com els impostos li acaben afectant molt més. Avui dia podem dir clarament
que els líders polítics no confien i no volen guanyar la batalla del canvi
climàtic. El IPCC apunta que pel 2050 cal arribar a '0' emissions, encara que
no estan aquí valorades les emissions de carbó. Tot i aconseguir aquest
objectiu, ens enfrontem a certa incertitud, existeix un 33% de possibilitats
que ja no es pugui frenar el dany causat. Som la primera generació que és conscient
d'aquest problema i pot ser que siguem l'única que hagi pogut fer alguna cosa.
La gent, al final, reacciona molt més davant d'aquest problema quan els afecta
directament, hem de prendre consciència de la complexitat de la situació. És
important saber que les mesures han de ser globals, però no podem menysprear
tampoc la lluita local, ja que, és en aquest terreny on es portaran a la
pràctica els delictes mediambientals que ens afecten a tots i molts poden
canviar-se 'in situ' si els treballadors i les seves famílies s'organitzen.
Evitar el desastre mediambiental és una tasca que les
elits capitalistes, en la seva incansable recerca de beneficis, mai portaran a
terme. La classe treballadora de tot el món ha de mobilitzar-se per a aturar
aquesta destrucció del medi que amenaça la supervivència del planeta i de
l'espècie humana. Només en el marc d'una economia socialista planificada, sota
el control de governs democràtics dels treballadors pot portar-se a terme una
política mediambiental sostenible que cobreixi les necessitats de la població
mundial de manera raonable sense amenaçar el futur de tots.
