Cimera del Clima de París


         Foto: Kris Krug / Creative Commons License
Canviar la societat per frenar el canvi climàtic

Juan Pedro Flores y Ricardo Montesinos, SR Badalona

En nombroses ocasions, la burgesia capitalista ha demostrat ser incapaç de solucionar els problemes reals del món. El tema del canvi climàtic és un dels grans exemples d'això, en què la classe dirigent capitalista imposa la seva escala de valors a la societat, interposant els seus interessos a la seguretat general de l'espècie. El declivi del sistema capitalista comença just quan ens adonem que el nostre entorn és limitat i està totalment subjecte a la nostra acció. La utilització dels recursos naturals ha de ser responsable, l'escassesa dels recursos tradicionals explotats salvatgement per empreses que manegen l'economia com li ve de gust, juntament amb el creixement demogràfic exponencial, que és degut, al mateix temps, per aquesta acumulació de riquesa, ens obligarà a prendre decisions que pot ser que arribin tard.

Per això, la cimera del canvi climàtic que se celebrarà a París el cap de setmana del 27/28 de novembre es converteix en una bona oportunitat per a poder traçar un pla d'acció conjunt per a canviar de direcció en aquest assumpte. El dolent és que entre les persones que s'asseuran a parlar en aquesta cimera hi seran aquelles que van firmar el tractat de lliure comerç (TTIP), pel que en certa mesura es pot predir que els acords no seran suficients o no seran portats a terme. Només la força organitzada de la classe treballadora podrà alliberar-nos del control econòmic i ideològic a què estem sotmesos.

El treballador es veu, en massa casos, amb l'obligació d'haver d'escollir entre ser moralment correcte o posar el menjar sobre la taula, qualsevol de nosaltres depèn ara mateix d'un sistema viciat i psicòtic a qui no l'importa sacrificar la seva supervivència per uns beneficis a curt terme. Per descomptat, no està previst que aquests beneficis siguin per als treballadors. L'organització és la clau per a poder prendre decisions realment compromeses, i aquestes depenen d'un canvi del nostre model econòmic, principalment, la consciència i la veu de la classe treballadora han d'aixecar-se per sobre del control, que actua com un càncer tant en la natura com en l'individu, figuradament i literalment. La solució només pot ser socialista i ha de tenir una directriu clara: trencar amb el capitalisme. L'ecologia és una bombolla que esclatarà i que el capitalisme no pot solucionar.

La lògica neoliberal porta a què els mateixos governs mantinguin relacions massa properes amb les empreses, l'aliança entre aquests és suficient per  a exercir el control sobre la població. Les 30 empreses més grans són responsables de dos terços de les emissions, d'altra banda, tan sols les emissions de carbó dels països que pertanyen al G7 igualen a les produïdes a tota l'Àfrica. Ens fan creure en solucions que al final tenen un efecte negatiu. Per exemple, apujar els impostos del carbó només aconseguiria un descens de la demanda, una baixada del preu i la conseqüència d'això seria que acabaria utilitzant-se molt més. Mentre que un privilegiat 10% de la població consumeix el 60% d'aquesta energia, l'altre 90% veu com els impostos li acaben afectant molt més. Avui dia podem dir clarament que els líders polítics no confien i no volen guanyar la batalla del canvi climàtic. El IPCC apunta que pel 2050 cal arribar a '0' emissions, encara que no estan aquí valorades les emissions de carbó. Tot i aconseguir aquest objectiu, ens enfrontem a certa incertitud, existeix un 33% de possibilitats que ja no es pugui frenar el dany causat. Som la primera generació que és conscient d'aquest problema i pot ser que siguem l'única que hagi pogut fer alguna cosa. La gent, al final, reacciona molt més davant d'aquest problema quan els afecta directament, hem de prendre consciència de la complexitat de la situació. És important saber que les mesures han de ser globals, però no podem menysprear tampoc la lluita local, ja que, és en aquest terreny on es portaran a la pràctica els delictes mediambientals que ens afecten a tots i molts poden canviar-se 'in situ' si els treballadors i les seves famílies s'organitzen.

Evitar el desastre mediambiental és una tasca que les elits capitalistes, en la seva incansable recerca de beneficis, mai portaran a terme. La classe treballadora de tot el món ha de mobilitzar-se per a aturar aquesta destrucció del medi que amenaça la supervivència del planeta i de l'espècie humana. Només en el marc d'una economia socialista planificada, sota el control de governs democràtics dels treballadors pot portar-se a terme una política mediambiental sostenible que cobreixi les necessitats de la població mundial de manera raonable sense amenaçar el futur de tots.