Votar, organitzar-se, lluitar

Per una República Socialista Catalana! Per una Confederació de Repúbliques Socialistes Ibèriques!

Les eleccions catalanes del pròxim 27 de setembre suposen una gran oportunitat per a reflectir en les institucions tota la força acumulada en els últims anys de mobilitzacions i lluites contra l'austeritat i la pèrdua de drets socials. Com hem repetit insistentment des de les pàgines de La Bretxa, el pla electoral no és el principal camp de batalla per a la lluita de classes però sí que és un reflex important d'això. És al carrer, als centres de treball i acadèmics on es produeix la veritable lluita, mitjançant l'organització i la mobilització.


La nostra participació política no es pot reduir a dipositar un simple vot periòdicament. Les eleccions, a part de servir per a elegir un parlament, han de servir per a visualitzar les contradiccions del sistema i fomentar el debat i la participació política. Només mitjançant una entrada massiva de la classe treballadora en l'activisme polític és possible acumular majories que permetin un canvi social.

De la mateixa manera, el tema nacional té una gran importància en aquestes eleccions. Però, no hem d'acceptar que aquestes es polaritzin únicament en termes d'independència sí o independència no. Això afavoreix terriblement als sectors més reaccionaris de tots dos bàndols.

La principal elecció que ens posen davant aquestes eleccions és entre ruptura sí o ruptura no, i en això cal centrar el debat. Sigui quin sigui el resultat final respecte al suport a la independència, el nou govern haurà de triar entre seguir amb la política d'austeritat i negació de drets socials, o caminar cap a una ruptura amb aquestes polítiques, cosa que només és possible implantant mesures clarament rupturistes (nacionalitzacions, impagament de deute, inversió pública).

El procés grec ens ha mostrat com el sistema capitalista mai permetrà una sortida de la crisi si no és basant-se en una major explotació del poble treballador. Utilitzarà tots els mecanismes al seu abast per a això i és impossible competir amb garanties dins d'aquest camp de joc. Per això, qualsevol força d'esquerres que conquereixi un govern haurà d'escollir tard o d'hora entre aplicar austeritat i repartir misèria, intentant gestionar bonament un sistema fet per als poderosos, o enfrontar-se frontalment a ell fomentant una veritable transformació social que acabi amb una economia basada en l'explotació d'uns pocs sobre uns molts.

D'altra banda, cal assenyalar que el tema nacional i el social estan intrínsecament relacionats. Lluitar per a recuperar l'exercici del dret d'un equival a fer-ho també en l'altre. No hi pot haver una veritable justícia social si no es pot exercir el dret democràtic d'autodeterminació i no hi ha una veritable independència si aquesta no va acompanyada de justícia social. Interpretar això d'una altra manera condueix a la col·laboració amb organitzacions polítiques que defensen interessos d'altres classes.

Les organitzacions burgeses sempre defensaran per sobre de tot els interessos de la classe a la qual representen i són incapaces de donar solució a aquests temes perquè van en contra de la seva lògica de mercat i de beneficis, de manera que qualsevol col·laboració amb elles en qualsevol dels temes suposaria un llast per als interessos democràtics i socials del poble.


L'ideal seria que tot això es pogués recollir en una única candidatura d'esquerres, d'unitat popular i rupturista, on estiguessin els millors activistes de les diferents organitzacions i que fos la porta d'entrada a l'activisme polític per a una nova capa de treballadors que busquen posar fi a l'escalada de crisi. Però, finalment seran dues les candidatures que pretendran jugar aquest rol: la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Per això, des de Socialisme Revolucionari demanem no només el vot, sinó la participació activa en les seves campanyes. A més, convoquem a ambdues organitzacions a què lluitin juntes, tant al carrer com a les institucions, amb l'objectiu d'iniciar i donar la direcció política correcta a un nou cicle de mobilitzacions que mantingui la pressió al carrer i que camini cap a l'acumulació d'una autèntica majoria social, nacional, estatal i internacional disposada a la ruptura. Aquesta tasca només pot ser fructífera si es realitza braç a braç no només entre les esquerres catalanes, sinó també amb les de la resta de l'estat i més enllà.