Viky Lara, SR Gran Canària
Els tècnics de manteniment de la xarxa
de Movistar es troben en vaga des del passat 7 d'abril, és a dir,
des de ja fa més de 2 mesos, encara que la seva lluita a penes ha
aparegut als mitjans de comunicació.
Menys s'ha parlat encara de les
condicions dels treballadors i de com s'ha generat aquesta situació,
ja que, aquests treballadors no presten serveis ni són pagats
directament per Movistar, sinó per subcontractes. Mirant
exclusivament pels seus beneficis, per descomptat, Movistar ha estat
modificant els contractes amb aquestes empreses a la baixa, que a la
vegada ha repercutit en pitjors contractes i condicions per a les
seves plantilles. A més, tant Movistar com les empreses
subcontractades, no paguen per hores sinó per serveis realitzats,
cosa que està forçant a realitzar moltes més de 40 hores a la
setmana per a arribar a un salari mínimament digne. La contractació
sota la forma d'autònoms també és molt comú per estalviar-se
quotes en seguretat social i altres despeses, cosa que està forçant
els treballadors a realitzar jornades encara més esclaves, arribant
a treballar de dilluns a diumenge, a més d'haver de fer-se càrrec
de despeses com transport, eines, etc.
Fins ara s'ha aconseguit arribar en les
negociacions a compromisos com a incrementar els barems de pagament.
Però, els treballadors amplien les seves demandes per a poder
arribar a unes condicions mínimes en els seus treballs: una
baremació realista, que aconsegueixi que una jornada de 40 hores
setmanals tingui un salari digne; el manteniment en futurs contractes
de les plantilles actuals, incloent-hi contractes per als actuals
autònoms; pujades en futurs contractes d'almenys l'IPC en comptes
dels anteriors contractes a la baixa; i que el treball de cap de
setmana i festiu es reguli perquè es compensi amb majors
retribucions i descansos en dies laborables.
A llarg termini, a més, aspiren que
sigui Movistar directament el que contracti, per acabar amb
l'explotació que suposen les subcontractacions en bucle. Aquesta
última demanda és important, ja que els treballadors subcontractats
tècnics, i els d'altres departaments com el d'atenció al client,
s'enfronten a condicions de treball especialment precàries, i a sous
molt baixos que no els permeten sortir en molts casos de la pobresa.
Mentrestant, Telefònica, empresa matriu de Movistar, se situa com
l'empresa de telecomunicacions més important d'Europa i cinquena al
món, i presumeix d'estar en creixement constant. I aquestes
situacions no es donen només a Movistar, sinó que es reprodueixen a
totes les empreses del sector, pel que una victòria dels
treballadors de Movistar tindria una gran repercussió i donaria
confiança a altres treballadors d'aquest sector, i també d'altres
empreses que utilitzen la subcontractació per a abaratir costos i
augmentar el marge de beneficis a costa dels treballadors.
Situacions com la subcontractació i la
precarietat laboral divideixen les plantilles, fent que moltes
vegades els treballadors i les treballadores ens sentim aïllats i
sense motivació per a lluitar per unes condicions de treball que de
totes maneres – en molts casos – terminaran en poques setmanes o
mesos. Això ha tingut també repercussió en aquesta vaga, amb un
seguiment desigual i que no s'ha donat en totes les províncies de
l'estat a causa de les diferents empreses prestant serveis a
diferents zones geogràfiques. Tot i així, els tècnics de Movistar
estan rebent la solidaritat d'altres treballadors de Telefònica, que
podrien realitzar parades en solidaritat, de col·lectius socials i
també de partits d'esquerra. Va ser, per exemple, molt significativa
la solidaritat que van rebre de figures com Ada Colau, arran de la
seva ocupació al Movile World Congress i l'intent de reprimir-los.
Està clar que ha sigut la lluita incansable durant ja fa dos mesos
la que podrà donar una victòria als treballadors de Movistar, i
aquests demanen, generosament, que se sumin ara tots els treballadors
que puguin a la vaga, per a aconseguir bones condicions per a tot
l'estat espanyol.
A l'arrel de l'explotació que pateixen
aquests treballadors podem trobar la privatització de Telefònica,
que no ha servit, junt amb l'entrada d'altres operadors, per a
millorar la competència i els serveis com vaticinava la propaganda
neoliberal, sinó per a beneficiar una elit amb bones connexions, a
més, amb el poder polític. La famosa "porta giratòria"
està, per tant, ben greixada a Telefònica, que ha fitxat a figures
de la corrupció política com Iñaki Urdangarin i Eduardo Zaplana.
Actualment, al Consell d'Administració de Telefònica, s'asseuen
Rodrigo Rato i el marit de la vicepresidenta del govern Sáenz de
Santamaría.
Per eliminar aquest pou de corrupció i
privilegis per a la classe dirigent, és necessari que les empreses
de telecomunicacions, així com les d'altres sectors clau de
l'economia com banca, energia i transport, siguin preses en mans
públiques. Però, això no perquè decideixin sobre elles buròcrates
de l'estat, sinó perquè la seva gestió es realitzi de forma
democràtica i transparent per assemblees de treballadors i
representants de la resta de la societat. Així, aquestes empreses es
posarien al servei de la societat, en comptes de les esprémer per al
seu benefici, i es podrien aconseguir sous i condicions de treball
dignes per a les seves plantilles, la fi de la subcontratació i la
precarietat en aquests, i de xacres com la pobresa energètica.