S'ha fet
un pas important en la construcció d'una alternativa a l'austeritat
Rob MacDonald,
Socialisme Revolucionari
Allò que semblava
increïble ha passat i Jeremy Corbyn ha guanyat les eleccions del
partit Laborista a Gran Bretanya, obtenint el 60% dels vots en
primera preferència, mentre que el seu rival més proper va obtenir
el 18% i el candidat pro-Blair i pro-capitalisme el 4%.
Corbyn ha recolzat
incondicionalment l'esquerra a Gran Bretanya i és un defensor
entusiasta del socialisme i la nacionalització d'indústries. La
seva trajectòria ha estat lligada a la lluita contra l'austeritat,
la guerra i la pobresa. Això és completament contrari a la vasta
majoria dels parlamentaris laboristes, que són pro-capitalistes.
Corbyn només va poder
entrar en aquesta elecció perquè els parlamentaris que no li
donaven suport l'han nominat aquesta vegada. També hi ha hagut un
canvi recent al reglament electoral del partit, que introduïa un
sistema de tipus primàries. Aquest es va crear per a debilitar el
vincle entre els sindicats i el Partit Laborista, amb l'objectiu de
limitar que les lluites dels treballadors tinguessin veu dins del
laborisme. La dreta, que dominava el Partit Laborista, no va percebre
que sota la superfície de la societat britànica hi havia un impuls
a favor d'idees radicals d'esquerra. En els últims 3 mesos abans de
les eleccions, es va incrementar el nombre de possibles electors a
250.000 persones.
A causa de l'escala de la
victòria de Corbyn, no és probable que hi hagi un cop immediat al
partit per a deslliurar-se d'ell, però una guerra civil explotarà
dins del laborisme, ja que hi ha un abisme ideològic entre les dues
ales del partit: la pro-capitalista i la pro-classe treballadora i
anti-austeritat. També seguirà havent-hi noves afiliacions al
laborisme (15.000 es van afiliar el mateix dia que Corbyn va ser
escollit).
Però, existeix el perill
que Corbyn sigui atrapat per la maquinària dretana del partit, que
en les últimes 3 dècades s'ha anat movent cap a la dreta fins a
acceptar completament el mercat capitalista tal com és. El partit
està ple de representants arribistes. Només el 6% dels regidors i
un grapat dels parlamentaris li donen suport. Corbyn ha d'aprofitar
aquesta oportunitat per construir un moviment per a un nou partit
anti-austeritat que sorgeixi de les cendres del Nou Laborisme.
El panorama polític a
Gran Bretanya no serà el mateix després d'aquesta elecció: els
debats han canviat i la victòria de Corbyn és tan significativa com
l'auge de Podemos a Espanya. Les arrels d'aquests desenvolupaments
poden trobar-se en les mateixes causes: la necessitat de les masses
de cercar una forma d'expressar la seva ràbia contra l'austeritat i
organitzar la seva defensa contra els atacs de l'austeritat.