Grècia: Què defensa "Unitat Popular"?

Versió editada de l'entrevista amb Andreas Payiatsos (Xekinima, CIT a Grècia) de Lucy Redler de SAV (CIT a Alemanya).

Després que 43 parlamentaris dels 149 de Syriza rebutgessin donar suport al tercer memoràndum a mitjans d'agost, Tsipras va dimitir com a Primer Ministre. El seu pla era el d'enfortir el seu suport a les noves eleccions, ja que les últimes retallades incloses al memoràndum no es deixaran notar fins a la tardor. Just després d'aquest anunci, 25 parlamentaris, la majoria d'ells de la "Plataforma d'Esquerra" del partit, van trencar amb Syriza i van formar "Unitat Popular" (Laiki Enotita). Xekinima (CIT a Grècia) dóna suport a aquesta nova força.

Què defensa Unitat Popular?

Unitat Popular és un reflex de l'estat ràpidament canviant de la consciència de classe a Grècia.

En els últims 3 o 4 anys, hi ha hagut un augment enorme del suport a Syriza del 3-4% al 36% en les eleccions de gener del 2015. Després de la traïció dels líders de Syriza el 12 de juliol, hi va haver una escissió al partit. En particular, molts militants de base van girar l'esquena al partit.


Unitat Popular és una nova formació que s'ha creat a l'esquerra de Syriza. El seu missatge central és el rebuig a la traïció al programa electoral de Syriza i els principis de l'esquerra per quedar-se a l'eurozona. Per a Unitat Popular, la seva posició respecte a l'eurozona és central, i és prou clara: necessitem un programa que defensi els interessos de la classe treballadora. Si això ens porta a haver d'abandonar l'euro, llavors hem de fer-ho sense cap dubte. Per tant, Unitat Popular defensa trencar amb l'eurozona. No obstant això, no és una formació nacionalista que es basi en un programa de "tornada a la dracma".

El programa que s'està discutint ara a Unitat Popular és un programa anti-capitalista. Demanda la cancel·lació del deute, la nacionalització del sistema bancari i posar en mans públiques sectors clau de l'economia. També planteja la demanda del control i la gestió, per part dels treballadors, de l'economia i la societat, i pren la idea d'una economia planificada per a desenvolupar-la, amb un èmfasi especial en l'agricultura, les matèries primeres i la indústria. En comptes d'orientar l'economia cap als serveis i el turisme, com en el passat, Unitat Popular vol concentrar-se més en la producció de productes reals.

Quines organitzacions estan entre els seus fundadors?


"Unitat Popular" va ser originalment fundat per les forces al voltant de la "Plataforma d'Esquerra" de Syriza; quatre forces de la "Iniciativa dels 1000", incloent-hi a Xekinima; dos grups escindits del KKE, l'"Esquerra Socialista – Dikki" i altres tres grups d'Antarsya, encara que l'últim no representa actualment una majoria dins d'Antarsya.

Quin és el potencial d'Unitat Popular en les eleccions de setembre?

Les enquestes d'opinió suggereixen que és una força important i pot arribar al 7-8% dels vots. El suport a Unitat Popular reflecteix els resultats en les enquestes de Syriza, que ha tingut un declivi del mateix percentatge.

Tot i així, també és important remarcar que moltes persones no votaran. És probable que l'abstenció sigui el més gran "partit". I la raó d'aquesta abstenció és que hi ha hagut una enorme desmoralització

Unitat Popular perjudica les perspectives electorals d'Alba Daurada?


Això crec. És molt important que Unitat Popular s'hagi desenvolupat i que participi en les eleccions. Si no hagués passat això, Alba Daurada probablement s'hauria beneficiat de la traïció de Syriza. Tot i així, temem que Alba Daurada incrementi el seu percentatge de vot en aquestes eleccions, però l'increment serà molt menor que si Unitat Popular no s'hagués presentat.

Hi haurà seccions locals d'Unitat Popular?


De moment, no hi haurà seccions locals. Unitat Popular és una aliança de diferents organitzacions sense seccions locals, membres individuals o estructures apropiades, en part, perquè és una nova formació. Xekinima demanda l'establiment d'estructures locals i una crida oberta a la classe treballadora i la joventut a unir-se individualment, perquè puguin estar involucrades tantes persones com sigui possible. Òbviament, la formació d'estructures internes molt democràtiques és crucial per al futur d'Unitat Popular.


Xekinima està participant a Unitat Popular, però també en la Iniciativa 17 de juliol. Per què?


La Iniciativa 17 de juliol va néixer el mes passat, abans de la fundació d'Unitat Popular, i es va desenvolupar com una crida a la fundació d'una nova força d'esquerra. Basant-se en aquesta crida i un programa molt radical, ha atret un nombre de diferents forces.

Unitat Popular va néixer aproximadament un mes després, però la majoria de les forces involucrades a la Iniciativa 17 de juliol no estan preparades per a unir-se. Vénen de diferents tradicions polítiques, i estan disposades a donar suport a Unitat Popular en les eleccions, però no a unir-se.

El nucli dur d'Unitat Popular està format per la Plataforma d'Esquerra, que té els seus orígens en el Partit Comunista. L'esquerra de Grècia és més àmplia i no tothom s'identifica amb aquest corrent de l'esquerra grega, que no té una tradició de forta democràcia interna o participació en els moviments socials.

Hi ha dos factors més pels quals els que estan deixant Syriza dubten d'unir-se a Unitat Popular. En primer lloc, hi ha una enorme desmoralització i pèrdua de confiança en les formacions d'esquerra després de la traïció de Tsipras. En segon lloc, alguns dels líders d'Unitat Popular eren ministres del govern de Syriza fins a la creació d'Unitat Popular, cosa que causa dubtes en la ment d'alguns activistes.

Xekinima participa a Unitat Popular i planteja idees sobre com allò que fins ara era una aliança de diferents organitzacions pot estructurar-se democràticament i sense que estigui dominat per un grup en particular, com discussions lliures i democràtiques i la participació individual es poden donar en el futur. Aquestes són condicions importants per a l'èxit d'Unitat Popular. S'ha d'orientar cap al moviment de la classe treballadora per a impulsar les lluites i desenvolupar una lluita social al voltant del seu programa. Xekinima seguirà sent una organització revolucionària i treballarà cap al desenvolupament d'una força revolucionària de masses fora d'Unitat Popular.

A Alemanya, representants de Die Linke (L'esquerra) com Gysi, Riexinger i Kipping han donat suport a Tsipras. Quina creus que és la tasca internacional de partits com Die Linke?

Donar suport a Tsipras en aquestes circumstàncies és un greu error. Ha canviat de bàndol. La classe dirigent de sobte s'ha enamorat de Tsipras.

Nova Democràcia (ND), Pasok i To Potami diuen que estan oberts a la idea d'un "govern d'unitat nacional" amb Tsipras. El més probable és que Tsipras no obtingui un govern majoritari, tot i la propaganda de la classe dirigent i contra les esperances de la direcció de Syriza, així que la possibilitat d'unir-se als seus enemics del passat en el mateix govern és molt real.

Tsipras ara està introduint mesures que ND no s'hagués atrevit a implementar a la segona meitat del 2014, com els programes de privatització més grans de la història del país. El govern de Tsipras ja ha baixat les pensions mínimes de 490 a 360 euros al mes. ND no es va atrevir a fer això. A més, Tsipras va signar la condició que cada llei ha de ser aprovada per la Troika. Això vol dir que Tsipras està lligat al tercer memoràndum i no té cap llibertat per fer res contra els desitjos de la Troika.

Finalment, Tsipras ha menyspreat de la manera més cínica i directa qualsevol traça de respecte a la democràcia. Tant en la societat, ignorant el magnífic i històric "No" del 5 de juliol, com dins del seu partit, signant el tercer memoràndum i convocant eleccions anticipades sense permetre cap tipus de discussió de partit, ni tan sols de caràcter limitat.

Alguns repeteixen els arguments del grup al voltant de Tsipras i utilitzen xifres del superàvit del pressupost primari per justificar el memoràndum. Això també és una decepció, perquè els superàvits primaris per als pròxims dos anys seran menors (com a resultat de la desastrosa situació econòmica actual) però immediatament després creixeran fins al 3,5%, que és aproximadament la mateixa xifra que van acceptar en el segon memoràndum del 2012. Aquests arguments ens volen fer oblidar que el deute nacional després dels "èxits" de Tsipras pujarà a 86.000 milions d'euros addicionals (aproximadament un 47%) sobre el deute ja existent del 180% del PIB.

Les masses gregues seguiran lluitant, malgrat tot això. Però no poden lliurar aquesta lluita per elles mateixes. Necessiten el suport de la classe treballadora a Europa i internacionalment. Les experiències de Grècia, d'altra banda, contenen lliçons molt valuoses per a l'esquerra internacionalment, sobretot en relació a quin tipus de programa es necessita per a portar un país fora de la crisi. Només un programa socialista pot salvar al poble grec, europeu i a tot el planeta de la barbàrie del sistema capitalista.