Necessitem
polítiques socialistes, no pactes amb la troika
Sascha Stanicic
(SAV, CIT a Alemanya) va entrevistar el 2 de març a Nikos Kamelis, regidor de
Volos per Xekinima (CIT a Grècia)
Com
descriuries el pacte entre la Unió Europea i el govern de Syriza?
Clarament és un
pas enrere comparat amb el que Syriza i Alexis Tsipras deien abans de les
eleccions.
El tema principal
és el del deute. L'acord signat pel govern grec diu que aquest (en realitat la
classe treballadora grega) pagarà la suma total del deute, és a dir, 320.000
milions d'euros o més del 170% del PIB grec. Abans de les eleccions, Syriza va
dir que el deute s'hauria de reduir dràsticament a través d'una conferència
internacional com la que va tenir lloc el 1953 i va reduir el deute extern
alemany.
El segon assumpte
més important és que el nou govern ha pactat que totes les polítiques que
siguin implementades en els pròxims mesos hauran de ser acceptades i acordades
amb la troika (Unió Europea, Banc Central Europeu i FMI), que des d'ara no es
diran “la troika” sinó “les institucions”. A més, el govern es compromet
mitjançant un contracte a no aplicar cap política per eliminar lleis derivades
d'anteriors memoràndums, que eren lleis de retallades salvatges. Això significa
que el govern estarà sota un xantatge continu de la troika i que “el Programa
de Salònica” està sota qüestió. Aquest és el programa de mesures immediates per
als sectors més pobres de la societat que Syriza va presentar i va aprovar en
una reunió a Salònica al setembre de 2014. L'únic punt positiu és que les
mesures d'austeritat que van acordar l'anterior govern i la troika la tardor de
l'any passat no seguiran endavant.
Hi havia una
alternativa per a Tsipras i Varoufakis a part de cedir a la pressió de Schäuble
i companyia?
Sí, hi havia una
alternativa, hi havia una altra opció! La gran majoria de la població grega
estava a favor d'una “línia dura”. Per això es van organitzar manifestacions
massives en tot el país, fins i tot en les illes petites, a favor del govern i
contra el xantatge de la troika i especialment del govern alemany. En les
enquestes, fins al 70 o el 80% dels grecs recolzaven el govern en la seva
“batalla”. Xekinima, juntament amb altres forces, inclosos alguns parlamentaris
de Syriza, va proposar a Tsipras que hauria de tornar cap al poble grec i
convocar un referèndum amb les opcions “euro i polítiques de retallades” o
“polítiques contra les retallades, per la classe treballadora i dracma”. Estem
convençuts que si aquesta qüestió es plantegés als grecs, la gran majoria dels
pobres i dels treballadors grecs haurien escollit trencar amb l'euro. Per
descomptat, a la vegada, expliquem que el retorn de la dracma no seria en si
mateix una solució a la crisi del capitalisme i que per a posar l'economia en
el camí del creixement i al servei de la gent treballadora és necessari
implementar immediatament polítiques socialistes.
Com vas veure
aquests desenvolupaments? El suport al govern va créixer fortament després de
les eleccions, però ara això canviarà?
Una gran part de
la societat grega encara dóna suport al govern perquè el comparen amb
l'anterior govern de Nova Democràcia i PASOK, un dels més repressius contra la
classe treballadora i més odiats de la història recent. La gent se sent
alleujada perquè no hi ha noves mesures d'austeritat a l'horitzó. Al mateix
temps, està clar, especialment en les capes més radicalitzades, que el govern
s'està rendint sota la pressió de les classes dirigents alemanya, europea i
grega. El govern no implementarà immediatament les mesures que havia promès
abans de les eleccions i està intentant arribar a acords amb els seus enemics
de classe. Així que grans seccions de la societat estan confuses i parcialment
decebudes i això es veu clarament en l'absència d'una participació massiva en
les últimes manifestacions.
Què
proposaries com polítiques d'un govern grec d'esquerres?
El govern hauria
de prendre mesures immediates contra la crisi humanitària, la profunda i
massiva pobresa en què la majoria està vivint. També hauria de continuar, com
va prometre, amb el retorn dels convenis col·lectius, l'increment del salari mínim al
voltant de 670 euros nets al mes (després de sostreure els pagaments
d'assegurances socials i impostos a 751 euros) i abolir el costós impost sobre
l'habitatge per a les famílies de la classe treballadora que no poden pagar-lo
i estan en risc de perdre casa seva. Aquestes mesures, encara que bàsiques,
serien rebudes amb entusiasme per la societat grega.
Al mateix temps,
Tsipras hauria d'explicar quin és el veritable responsable del deute (banquers,
capitalistes, la classe dirigent grega, alemanya i de tota Europa) per parar
els pagaments immediatament. Després, s'haurien d'implementar polítiques
socialistes com la nacionalització de la banca i dels sectors clau de
l'economia, sota control i direcció social i dels treballadors, i una inversió
pública massiva per a poder planejar l'economia i fer que aquesta creixi.
L'economia hauria d'estar “protegida” dels especuladors i dels sabotejadors del
capital grec i europeu, a través dels controls de capitals i del comerç
exterior.
Està clar que
Tsipras no està escollint aquest camí. Per això, la pressió des de baix, de la
classe treballadora i d'altres moviments, és crucial. Les forces de l'esquerra
que entenen aquesta perspectiva i no estan d'acord amb l'enfocament sectari i
d'ultra-esquerres del KKE (Partit Comunista de Grècia) i ANTARSYA (esquerra
radical anticapitalista) s'enfronten a tasques crucials i històriques. D'altra
banda, han d'unir-se, discutir, coordinar-se i explicar la necessitat de
polítiques socialistes a capes més àmplies de la societat, per a començar a
construir una alternativa política massiva revolucionària i socialista.
