“Sí, hi havia una altra opció”

Necessitem polítiques socialistes, no pactes amb la troika

Sascha Stanicic (SAV, CIT a Alemanya) va entrevistar el 2 de març a Nikos Kamelis, regidor de Volos per Xekinima (CIT a Grècia)

Com descriuries el pacte entre la Unió Europea i el govern de Syriza?

Clarament és un pas enrere comparat amb el que Syriza i Alexis Tsipras deien abans de les eleccions.

El tema principal és el del deute. L'acord signat pel govern grec diu que aquest (en realitat la classe treballadora grega) pagarà la suma total del deute, és a dir, 320.000 milions d'euros o més del 170% del PIB grec. Abans de les eleccions, Syriza va dir que el deute s'hauria de reduir dràsticament a través d'una conferència internacional com la que va tenir lloc el 1953 i va reduir el deute extern alemany.


El segon assumpte més important és que el nou govern ha pactat que totes les polítiques que siguin implementades en els pròxims mesos hauran de ser acceptades i acordades amb la troika (Unió Europea, Banc Central Europeu i FMI), que des d'ara no es diran “la troika” sinó “les institucions”. A més, el govern es compromet mitjançant un contracte a no aplicar cap política per eliminar lleis derivades d'anteriors memoràndums, que eren lleis de retallades salvatges. Això significa que el govern estarà sota un xantatge continu de la troika i que “el Programa de Salònica” està sota qüestió. Aquest és el programa de mesures immediates per als sectors més pobres de la societat que Syriza va presentar i va aprovar en una reunió a Salònica al setembre de 2014. L'únic punt positiu és que les mesures d'austeritat que van acordar l'anterior govern i la troika la tardor de l'any passat no seguiran endavant.

Hi havia una alternativa per a Tsipras i Varoufakis a part de cedir a la pressió de Schäuble i companyia?

Sí, hi havia una alternativa, hi havia una altra opció! La gran majoria de la població grega estava a favor d'una “línia dura”. Per això es van organitzar manifestacions massives en tot el país, fins i tot en les illes petites, a favor del govern i contra el xantatge de la troika i especialment del govern alemany. En les enquestes, fins al 70 o el 80% dels grecs recolzaven el govern en la seva “batalla”. Xekinima, juntament amb altres forces, inclosos alguns parlamentaris de Syriza, va proposar a Tsipras que hauria de tornar cap al poble grec i convocar un referèndum amb les opcions “euro i polítiques de retallades” o “polítiques contra les retallades, per la classe treballadora i dracma”. Estem convençuts que si aquesta qüestió es plantegés als grecs, la gran majoria dels pobres i dels treballadors grecs haurien escollit trencar amb l'euro. Per descomptat, a la vegada, expliquem que el retorn de la dracma no seria en si mateix una solució a la crisi del capitalisme i que per a posar l'economia en el camí del creixement i al servei de la gent treballadora és necessari implementar immediatament polítiques socialistes.

Com vas veure aquests desenvolupaments? El suport al govern va créixer fortament després de les eleccions, però ara això canviarà?

Una gran part de la societat grega encara dóna suport al govern perquè el comparen amb l'anterior govern de Nova Democràcia i PASOK, un dels més repressius contra la classe treballadora i més odiats de la història recent. La gent se sent alleujada perquè no hi ha noves mesures d'austeritat a l'horitzó. Al mateix temps, està clar, especialment en les capes més radicalitzades, que el govern s'està rendint sota la pressió de les classes dirigents alemanya, europea i grega. El govern no implementarà immediatament les mesures que havia promès abans de les eleccions i està intentant arribar a acords amb els seus enemics de classe. Així que grans seccions de la societat estan confuses i parcialment decebudes i això es veu clarament en l'absència d'una participació massiva en les últimes manifestacions.

Què proposaries com polítiques d'un govern grec d'esquerres?

El govern hauria de prendre mesures immediates contra la crisi humanitària, la profunda i massiva pobresa en què la majoria està vivint. També hauria de continuar, com va prometre, amb el retorn dels convenis col·lectius, l'increment del salari mínim al voltant de 670 euros nets al mes (després de sostreure els pagaments d'assegurances socials i impostos a 751 euros) i abolir el costós impost sobre l'habitatge per a les famílies de la classe treballadora que no poden pagar-lo i estan en risc de perdre casa seva. Aquestes mesures, encara que bàsiques, serien rebudes amb entusiasme per la societat grega.

Al mateix temps, Tsipras hauria d'explicar quin és el veritable responsable del deute (banquers, capitalistes, la classe dirigent grega, alemanya i de tota Europa) per parar els pagaments immediatament. Després, s'haurien d'implementar polítiques socialistes com la nacionalització de la banca i dels sectors clau de l'economia, sota control i direcció social i dels treballadors, i una inversió pública massiva per a poder planejar l'economia i fer que aquesta creixi. L'economia hauria d'estar “protegida” dels especuladors i dels sabotejadors del capital grec i europeu, a través dels controls de capitals i del comerç exterior.


Està clar que Tsipras no està escollint aquest camí. Per això, la pressió des de baix, de la classe treballadora i d'altres moviments, és crucial. Les forces de l'esquerra que entenen aquesta perspectiva i no estan d'acord amb l'enfocament sectari i d'ultra-esquerres del KKE (Partit Comunista de Grècia) i ANTARSYA (esquerra radical anticapitalista) s'enfronten a tasques crucials i històriques. D'altra banda, han d'unir-se, discutir, coordinar-se i explicar la necessitat de polítiques socialistes a capes més àmplies de la societat, per a començar a construir una alternativa política massiva revolucionària i socialista.