 |
| Juan Pedro Flores |
Tornem a la mobilització contra l'austeritat i el capitalisme
Editorial del número de maig de La Bretxa, diari de Socialisme Revolucionari
Des de La Bretxa,
hem parlat i escrit bastant sobre el nou període polític i social que s'està
obrint, que ve marcat per la crisi del bipartidisme i del règim del 78, en
general juntament amb el gran augment del nivell de confiança i esperança en la
possibilitat d'un canvi polític que trenqui amb l'austeritat. Aquest any – ple
de cites electorals importants – marcarà un pas més en aquests processos, però
estem veient que aquests processos no són rectes precisament, sinó plens de
contradiccions, i també de problemes i reptes a superar.
Lliçons de les eleccions andaluses
Les eleccions
andaluses han posat en evidència aquesta situació. La seva convocatòria anticipada
ha sigut una jugada desesperada per part d'un PSOE en ple declivi, amb la
intenció de donar un cop sobre la taula i intentar combatre la seva marginació
amb titulars d'una “victòria” electoral. I fins a cert punt, la jugada els ha
sortit bé, sent el partit més votat, tot i perdre molts milers de vots respecte
a eleccions anteriors. Això té a veure en gran part amb característiques
particulars andaluses, on el PSOE manté la seva base – i xarxa clientelar – més
forta a escala estatal i on, malgrat la seva política de retallades “light”, el
govern andalús és percebut per molts com un mal menor a la ultraausteritat del
PP.
En comptes de
materialitzar-se una onada imparable de creixement d'una força alternativa per
guanyar i desplaçar el bipartidisme – com Podemos, per exemple – hem assistit a
una fragmentació del mapa electoral, amb la forta irrupció de Ciudadanos i
Podemos. El resultat aconseguit per Podemos, tot i ser impressionant per a un
partit tan nou, deixa la impressió que el creixement explosiu de la formació
està tocant sostre, almenys temporalment.
El creixement
d'un partit fins arribar a governar mai ha sigut fàcil, ni tampoc en una línia
recta ascendent sense passar per diferents fases i complicacions. Però suggerim
que en aquest cas, pot tenir a veure en alguna mesura, amb l'evolució política
de Podemos, que ja portem un temps criticant. Fins a cert punt, la irrupció de
Ciudadanos – una formació populista més aviat de dretes – ha limitat el
potencial de Podemos en aquestes eleccions.
Això és per a
nosaltres una mostra dels perills de l'enfocament polític de la direcció de
Podemos, que es basa en la “transversalitat”, tractant d'omplir el “centre” del
panorama polític, en comptes de presentar una perspectiva audaç de canvi
radical d'esquerres en línia amb el programa inicial de la formació. Sembla que
en aquest viatge cap al “centre”, Pablo Iglesias i cia., corren el risc de
xocar amb Albert Rivera i Ciudadanos, que també disputen la direcció de la
lluita per a simplement “renovar” la política distanciant-se tant de l'esquerra
com de la dreta.
D'altra banda, ja
gairebé ningú ignora que la derrota electoral d'Izquierda Unida a Andalusia té
a veure amb el grandíssim error polític d'haver pactat un govern d'austeritat
(“però menys”) amb el PSOE, un error que La Bretxa i Socialisme Revolucionari
hem alertat consistentment.
Des del nostre
punt de vista, els resultats de les andaluses reflecteixen una oportunitat
perduda respecte al que hauria estat possible amb la presentació d'un front
d'esquerres (incloent-hi a Podem, IU, i els moviments socials), democràtic,
combatiu i aglutinador, amb un programa 100% anti-austeritat.
Les municipals, les autonòmiques i la confluència
– El paper nefast de la burocràcia d'IU
Aprendre les
lliçons d'aquesta experiència és d'una gran importància per a les municipals i
autonòmiques. A moltes ciutats i pobles, fronts molt interessants d'unitat
popular s'estan consolidant amb grans possibilitats. No obstant això, veiem
també tristament una situació lamentable de processos caòtics i conflictius a
molts altres llocs on aconseguir una veritable confluència, aglutinadora i des
de la base, no està sent possible.
Aquesta situació, a molts llocs, és producte del pes mort de la burocràcia
dretana que lamentablement segueix controlant l'aparell d'IU a molts
territoris. Per a aquestes burocràcies val més mantenir la seva paradeta de
regidor o tècnic que les possibilitats inèdites que la situació ofereix per a
transformar conjuntament la situació política.
En molts casos,
els militants de la base d'IU que lluiten per superar aquest pes mort – entre
ells, gent de SR – s'enfronten a maniobres grotesques, incloent-hi expulsions.
Per als sectors crítics d'IU i els dirigents genuïns com Alberto Garzón, el
temps per sanejar l'organització s'està esgotant. Només una lluita coordinada
per a fer fora la caspa i fer un gir contundent a l'esquerra per a confluir des
de la base en fronts democràtics d'esquerres pot salvar IU de l'abisme.
La lluita per governs 100% anti-austeritat
A més, el debat
ha d'anar més enllà de les qüestions organitzatives, de si confluir o no, i
com. Davant la possibilitat que candidatures d' “unitat popular” aconsegueixin
alcaldies o governs autonòmics, s'ha de debatre i tenir molta claredat respecte
a les qüestions programàtiques. Des de SR sostenim que governs municipals i
autonòmics genuïnament d'esquerres han de ser 100% anti-austeritat, més enllà
de les limitacions legals que el sistema imposa. Cal preparar-se per, des
d'aquestes institucions, rebutjar les imposicions d'austeritat i basar-se en la
mobilització obrera i popular per exigir els recursos necessaris per a finançar
un pla econòmic que acabi amb l'austeritat i combati la misèria social.
En un any amb
tantes cites electorals és necessari incidir en el fet que no n'hi ha prou amb
votar! Només l'organització, mobilització i lluita consistent de la majoria, la
classe treballadora, pot garantir una vida digna per a totes les persones.
Aquesta dignitat no es pot aconseguir en un sistema capitalista en crisi. La
defensa d'un programa de ruptura amb el capitalisme i de construcció del
socialisme democràtic és la tasca primordial que tots els lluitadors conscients
de l'esquerra política, sindical i social han d'afrontar.
