L'art no pot ser un crit al buit

Juan Pedro Flores González

La degradació que pateix l'educació al nostre país és generalitzada i està sent adaptada a poc a poc a un sistema econòmic total. S'intenta suprimir de l'educació assignatures que "estan de més", que no s'adeqüen del tot bé a un sistema econòmic cada vegada més exigent. Aquest és el cas d'assignatures com l'art o la filosofia entre d'altres. Totes elles estan dedicades a oferir una visió pròpia de què som i és per això que no interessen al capitalisme, que apel·la a una interpretació única de la realitat.


D'altra banda, la imatge del treballador a la que potser estem més acostumats, és una imatge decadent i retrògrada. S'hauria de tendir a relacionar el treballador amb una qualitat cada vegada més intel·lectual. No obstant això aquesta possibilitat es veu minvada per una societat basada en els diners i no en les persones. Una societat en la qual es desvia el sentit bàsic de què som en benefici d'un sistema que no pretén el veritable progrés del treballador. Només afavorint l'art en l'educació i en el temps d'oci es pot crear una base treballadora amb una capacitat d'expressió clara. L'art és una eina fonamental per a tots, ja que la seva finalitat bàsica és la d'entendre'ns a nosaltres mateixos i entendre millor la realitat que se'ns presenta.

Infinitat de vegades la gent acostuma a atribuir la qualitat d'un artista a una capacitat innata, relacionant el talent més amb el concepte de "facilitat" que amb el d' "esforç". No obstant això, totes les habilitats artístiques requereixen un treball de consciència abans, durant i després d'executar una obra. Aquesta visió del talent subestima l'esforç i el treball de l'artista, així com el de la societat, ja que és gràcies a l'esforç col·lectiu que es facilita el desenvolupament dels valors artístics a la gent.

Aquests valors estan destinats i subjectes a una evolució cognitiva, un progrés en el pensament del qual tots i cadascun de nosaltres som partícips. Tot i que la capacitat perceptiva pot ser diferent en cada un, el progrés artístic té a veure més amb saber apreciar les relacions internes del que s'està percebent, que amb el que s'està percebent en si. Es tracta de desenvolupar la capacitat de raonament i esperit crític davant allò que ens envolta. L'art no pot establir-se com una professió qualsevol; per dir-ho així, tots exercim la professió de l'art, ja que aquesta professió és la de ser humà.

En un sistema capitalista on l'educació ordinària afavoreix altres assignatures més "convenients" que l'art, on estudiar aquesta professió costa més que qualsevol altra i on el món professional és tan elitista, l'art perd tot el sentit. Per molt bons artistes que hi hagi en l'actualitat, que n'hi ha, la finalitat de l'art és la transmissió d'aquest progrés a les masses, al motor de les nostres societats, i sense un públic capaç d'absorbir i generar aquesta flexibilitat de pensament, l'art està silenciat.

De sobres se sap el que passa quan s'intenta silenciar algun artista, en fer-ho el seu missatge crea encara més agitació i s'escampa encara més. Ara, aquells que van intentar fer callar la veu dels artistes, saben que és millor danyar a la població, així donarà igual com d'alt es critiqui o es proclami qualsevol cosa. L'art no pot ser un crit al buit, ha de sorgir de la gent dels carrers l'interès, la comprensió i la capacitat de resposta autònoma suficient per a afrontar la realitat a la qual ens enfrontem.

Des de SR Badalona proposem crear un col·lectiu d'artistes que neixi de la gent dels barris; una comunitat oberta on, independentment del nivell artístic de cada persona, sempre s'opti per gaudir del sentiment de llibertat que proporciona qualsevol forma d'art. Es miri per on es miri, l'art sempre qüestiona la realitat, ja que és la seva forma d'existir i és una arma de la qual cap persona no ha de ser privada.

Defensar l'educació de les pròximes generacions i fer que la gent generi les seves pròpies idees és vital. No hi ha dubte que un creixent interès de la població treballadora per l'art serà la base d'un canvi social sense precedents. Quan s'eliminin les diferències intel·lectuals, llavors es podrà optar realment per eliminar les diferències de classe.