Juan Pedro Flores González
La degradació que pateix l'educació al nostre país és
generalitzada i està sent adaptada a poc a poc a un sistema econòmic total.
S'intenta suprimir de l'educació assignatures que "estan de més", que
no s'adeqüen del tot bé a un sistema econòmic cada vegada més exigent. Aquest
és el cas d'assignatures com l'art o la filosofia entre d'altres. Totes elles
estan dedicades a oferir una visió pròpia de què som i és per això que no
interessen al capitalisme, que apel·la a una interpretació única de la
realitat.
D'altra banda, la imatge del treballador a la que potser estem més acostumats, és una imatge decadent i retrògrada. S'hauria de tendir a relacionar el treballador amb una qualitat cada vegada més intel·lectual. No obstant això aquesta possibilitat es veu minvada per una societat basada en els diners i no en les persones. Una societat en la qual es desvia el sentit bàsic de què som en benefici d'un sistema que no pretén el veritable progrés del treballador. Només afavorint l'art en l'educació i en el temps d'oci es pot crear una base treballadora amb una capacitat d'expressió clara. L'art és una eina fonamental per a tots, ja que la seva finalitat bàsica és la d'entendre'ns a nosaltres mateixos i entendre millor la realitat que se'ns presenta.
D'altra banda, la imatge del treballador a la que potser estem més acostumats, és una imatge decadent i retrògrada. S'hauria de tendir a relacionar el treballador amb una qualitat cada vegada més intel·lectual. No obstant això aquesta possibilitat es veu minvada per una societat basada en els diners i no en les persones. Una societat en la qual es desvia el sentit bàsic de què som en benefici d'un sistema que no pretén el veritable progrés del treballador. Només afavorint l'art en l'educació i en el temps d'oci es pot crear una base treballadora amb una capacitat d'expressió clara. L'art és una eina fonamental per a tots, ja que la seva finalitat bàsica és la d'entendre'ns a nosaltres mateixos i entendre millor la realitat que se'ns presenta.
Infinitat de vegades la gent acostuma a atribuir la
qualitat d'un artista a una capacitat innata, relacionant el talent més amb el
concepte de "facilitat" que amb el d' "esforç". No obstant
això, totes les habilitats artístiques requereixen un treball de consciència
abans, durant i després d'executar una obra. Aquesta visió del talent subestima
l'esforç i el treball de l'artista, així com el de la societat, ja que és
gràcies a l'esforç col·lectiu que es facilita el desenvolupament dels valors
artístics a la gent.
Aquests valors estan destinats i subjectes a una
evolució cognitiva, un progrés en el pensament del qual tots i cadascun de
nosaltres som partícips. Tot i que la capacitat perceptiva pot ser diferent en
cada un, el progrés artístic té a veure més amb saber apreciar les relacions
internes del que s'està percebent, que amb el que s'està percebent en si. Es
tracta de desenvolupar la capacitat de raonament i esperit crític davant allò
que ens envolta. L'art no pot establir-se com una professió qualsevol; per
dir-ho així, tots exercim la professió de l'art, ja que aquesta professió és la
de ser humà.
En un sistema capitalista on l'educació ordinària afavoreix altres assignatures
més "convenients" que l'art, on estudiar aquesta professió costa més
que qualsevol altra i on el món professional és tan elitista, l'art perd tot el
sentit. Per molt bons artistes que hi hagi en l'actualitat, que n'hi ha, la
finalitat de l'art és la transmissió d'aquest progrés a les masses, al motor de
les nostres societats, i sense un públic capaç d'absorbir i generar aquesta
flexibilitat de pensament, l'art està silenciat.
De sobres se sap el que passa quan s'intenta silenciar algun artista, en fer-ho
el seu missatge crea encara més agitació i s'escampa encara més. Ara, aquells
que van intentar fer callar la veu dels artistes, saben que és millor danyar a
la població, així donarà igual com d'alt es critiqui o es proclami qualsevol
cosa. L'art no pot ser un crit al buit, ha de sorgir de la gent dels carrers l'interès,
la comprensió i la capacitat de resposta autònoma suficient per a afrontar la
realitat a la qual ens enfrontem.
Des de SR Badalona proposem crear un col·lectiu
d'artistes que neixi de la gent dels barris; una comunitat oberta on,
independentment del nivell artístic de cada persona, sempre s'opti per gaudir
del sentiment de llibertat que proporciona qualsevol forma d'art. Es miri per
on es miri, l'art sempre qüestiona la realitat, ja que és la seva forma
d'existir i és una arma de la qual cap persona no ha de ser privada.
Defensar l'educació de les pròximes generacions i
fer que la gent generi les seves pròpies idees és vital. No hi ha dubte que un
creixent interès de la població treballadora per l'art serà la base d'un canvi
social sense precedents. Quan s'eliminin les diferències intel·lectuals,
llavors es podrà optar realment per eliminar les diferències de classe.
