 |
| Foto: Yvette Kelly |
Viki Lara, SR Gran Canària
Tot i els intents
d’intimidació i repressió contra la campanya de boicot a la taxa de l’aigua,
aquesta es troba en un moment àlgid, amb una gran protesta nacional convocada
per al 18 d’abril a Dublín.
Més de 100 grups locals compromesos amb el boicot a la taxa de l’aigua han
organitzat una gran manifestació el 18 d’abril per a protestar contra una nova
taxa pensada només per a poder, posteriorment, privatitzar aquest servei
essencial, i no per a realitzar cap millora al proveïment de l’aigua que, de
fet, sofreix importants fugues.
Impulsant i participant en aquestes campanyes de base es troba el Socialist
Party, organització germana de Socialisme Revolucionari a Irlanda. De fet, a la
convocatòria pública d’aquesta manifestació va parlar Paul Murphy, parlamentari
pel Socialist Party, demanant als irlandesos no deixar-se espantar pel govern i
augmentar la campanya de boicot fins que aquesta triomfi i la taxa de l’aigua
es retiri.
Aquesta taxa ja sofreix un important boicot, amb un percentatge al voltant
del 40-50% de cases que es neguen a pagar-la. Això significa que la taxa de
l’aigua, que suposa una retallada important dels recursos disponibles d’una
família, sobretot de les més pobres, ha entrat amb força a l’agenda política i
serà un dels arguments més importants a les pròximes eleccions generals que
tindran lloc, com a molt tard, l’abril de l’any vinent. Per tant, si aquesta
pressió continua, tots els partits no tindran més remei que defensar la seva
retirada, incloent-hi la coalició ara al govern.
Derrotar aquesta taxa seria un triomf molt significatiu per a la classe
treballadora irlandesa, que ha estat castigada durant molts anys per les
mesures d’austeritat de la Troika, sobretot a partir del seu rescat el 2010.
Aquesta lluita, a més, contrasta amb la imatge que es vol donar d’Irlanda
internacionalment, com a un país ja fora de la recessió, i on els plans
d’austeritat han tingut èxit. La realitat, però, és que s’ha sortit de la crisi
econòmica en gran part pels sacrificis dels treballadors, i que encara
existeixen grans problemes com l'escassetat d'habitatges i les xifres d’atur,
el doble de les anteriors a la crisi.
Repressió i detencions
L’establishment irlandès ha arribat molt lluny en el seu intent de
criminalitzar i reprimir aquest moviment de boicot, però no han pogut detenir
la campanya.
Al febrer d’aquest any 23 activistes, inclòs Paul Murphy, van ser detinguts
en una farsa creada per a atemorir els activistes contra aquesta taxa. Durant
dies, cada matinada diversos manifestants eren detinguts i portats des de casa
seva fins a dependències policials, on eren interrogats i després alliberats
amb càrrecs. Aquestes detencions es van donar amb l’excusa que aquestes persones,
al novembre de 2014, havien participat en una protesta al seu barri (un dels
més castigats per la pobresa i les retallades de Dublín) que va detenir dues
hores el vehicle de la viceprimera ministra Joan Burton a la seva sortida d’un
acte públic.
La protesta va ser totalment pacífica i, de fet, no es va efectuar cap
detenció en aquell moment. Tampoc sembla justificada l’hora de les detencions,
aixecant a les persones detingudes del llit, quan aquestes estaven perfectament
identificades per la policia i no hi havia cap risc de fuga.
La repressió policial va estar acompanyada per una campanya als mitjans de
comunicació capitalistes contra els manifestants i, en especial, contra Paul
Murphy, presentant-lo com a un perill per a la democràcia quan, en realitat, va
actuar com a interlocutor entre els manifestants i la policia i va ajudar a que
la protesta acabés sense incidents.
La lluita al carrer es
fonamental contra les retallades
L’Aliança Contra l’Austeritat (AAA en anglès), en la qual s’integren el
Socialist Party i activistes independents, molts d’ells nous activistes contra
l’impost sobre l'habitatge i la taxa de l’aigua, tenen 14 regidors en
localitats d’Irlanda i el Socialist Party compta amb 3 escons al parlament
irlandès.
Tot i això, només arribar a les institucions no hauria servit per a lluitar
contra les retallades del govern ni per arribar a detenir la taxa de l’aigua.
Aquests llocs a les institucions són importants perquè des d’allà es pot donar
molta més visibilitat a les lluites que es donen al carrer, i perquè han estat
utilitzats per portar la veu de les treballadores i els treballadors a aquestes
institucions.
Però la veritable força de la campanya contra la taxa de l’aigua ha restat
en l'organització des de les bases, localment i fins i tot als barris, per a
boicotejar la instal·lació de comptadors, organitzar protestes, estendre la
idea del boicot i la desobediència civil com a forma de lluita, etc. Aquesta
forta organització des de les bases amb milers d’activistes implicats és la que
finalment podrà derrotar la taxa de l’aigua.
