Declaració de SR Badalona, publicada originalment a "La Bretxa", número de maig del 2015
Des de les
pàgines de La Bretxa hem anat seguint amb detall el procés de confluència local
a Badalona de cara a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. No només
perquè SR ha tingut una especial incidència en ell, sinó perquè es pot
considerar un exemple d'allò que està passant amb els nombrosos processos de
confluència per tot l'estat.
Per als marxistes
revolucionaris, el pla electoral no és el més important, ja que la clau de les
seves intervencions està al carrer, participant en les nombroses lluites,
elevant la consciència de la classe treballadora i potenciant els moviments
socials, obrers i polítics.
Però tot procés
electoral és també una oportunitat magnífica per a donar impuls a totes
aquestes lluites, i l'obtenció de representació institucional ha d'utilitzar-se
per a això precisament. És il·lusori pensar que es podrà transformar la
societat únicament amb el poder institucional. El sistema és una camisa de
força capitalista que limita tot canvi profund governi qui governi. Això no vol
dir que no calgui utilitzar totes les eines que el poder institucional ens
pugui donar, sinó que cal tenir en compte que és impossible una veritable
transformació social si aquesta no parteix del poble treballador organitzat que
desafia l'establishment i decideix conscientment prendre el control del seu
futur polític.
És en el pla
municipal en què el moviment s'enfronta per primer cop davant aquest repte, que
a la vegada porta associat el tema de la unitat de l'esquerra. El principal
escull que s'estan trobant els processos de confluència són les reticències per
part de l'esquerra tradicional a entrar en processos des de baix, ja que això
fa perdre clarament el control a les burocràcies. Hi ha hagut milers d'excuses,
però darrere d'elles simplement es troba això.
L'esquema que han
seguit molts d'aquests processos és el següent: d'una banda, les capes
d'activistes més combatius que s'han incorporat a les lluites en l'últim cicle
de mobilitzacions, agrupades en nombrosos moviments socials i en Podemos; i
d'altra banda, una esquerra tradicional, bàsicament IU, controlada per sectors
burocràtics i profundament reformistes que veuen el tema de la confluència com
un assalt a la seva petita quota de poder. I normalment, dins d'aquesta
esquerra tradicional, uns sectors crítics que aposten per l'obertura de
l'organització i que acaben jugant un doble rol. Lluiten contra la seva pròpia
direcció a la vegada que van a contrapeu en els processos confluents que tenen
lloc fora de l'organització. En aquesta situació, si els sectors crítics no
aconsegueixen imposar-se a les direccions burocràtiques (com ha estat en la
majoria de casos), el militant d'IU es veu sotmès a una forta pressió i
finalment ha d'acabar decidint entre deixar la militància o ser expulsat.
En aquestes
circumstàncies, una veritable confluència des de la base sembla realment
difícil i el conflicte constant al voltant de la forma de confluència fa passar
a un segon pla el debat programàtic, que és el realment important.
En la majoria de
llocs importants no hi haurà una única candidatura d'esquerres. I Badalona no
és una excepció. Finalment, després d'un tumultuós procés, hi haurà dues
candidatures d'esquerres a l'alcaldia:
D'una banda, la
reedició de la vella coalició ICV-EUIA a la qual s'ha afegit un petit sector
dissident de Podemos (els perdedors de les primàries internes), i de l'altra,
la candidatura Guanyem Badalona en Comú, que inclou nombrosos activistes
independents i compta amb el suport de la CUP, Podemos, Procés Constituent i
els sectors crítics d'EUIA (perdedors de la seva lluita interna) i ICV.
Des de SR
lamentem que no hagi estat possible una única candidatura d'esquerres a
l'alcaldia de la ciutat i condemnem les actituds sectàries que s'han dut a
terme per nombrosos actors, especialment per part de la direcció local i
nacional d'EUIA.
La candidatura
Guanyem Badalona en Comú és la que ha aconseguit agrupar al seu voltant a un
major i més combatiu grup d'activistes i la que suposa un pas endavant
important per al moviment. SR dóna suport a aquesta candidatura i fa una crida
a participar activament al procés.
Convertir una
candidatura d'aquest tipus en un veritable moviment social i polític armat amb
un programa realment revolucionari basat en la mobilització i la desobediència
civil és el pròxim repte que l'esquerra haurà d'afrontar.