13/05/2015, Vicky Lara, SR Gran
Canaria
Canàries no ha estat cap excepció pel que fa als processos
de confluència ja comentats a l'article referent a Badalona, que han tingut un
paral·lel claríssim a Las Palmas de Gran Canaria, ciutat més poblada de les
illes Canàries i vuitena en l'estat espanyol, amb altíssimes taxes d'atur i
desigualtat.
A aquesta ciutat es presentaran dues candidatures
d'esquerra i suposadament "de confluència". D'una banda ens trobem
amb la candidatura "oficial" d'IU Canàries (IUC), que es presenta en
coalició sota el nom Canarias Decide (IUC-Los Verdes, Unidad del Pueblo i
Alternativa Republicana), construïda i pactada des de la mateixa direcció
d'IUC. I d'altra banda tenim Las Palmas de Gran Canaria Puede, espai de
confluència en què l'Assemblea d'IUC de Las Palmas va decidir participar, i que
també aglutina a Podemos, Ganemos, Equo, Partido Humanista, AAVV i activistes
independents, i que funciona a més a través d'una Assemblea Ciutadana en què
qualsevol veí pot participar.
El preu que ha pagat l'Assemblea de Las Palmas per
participar en aquesta confluència ha sigut molt alt. S'han produït més de 10
expulsions a l'illa de Gran Canària, incloent-hi la majoria de la direcció
local que va recolzar la confluència, i l'autora d'aquest article, membre de la
direcció local així com única representant a la direcció nacional que
argumentava obertament per la confluència. Les expulsions, que no es donen per
perdudes, ja que presenten molts dubtes quant a forma, van ser comunicades
sense que hi hagués abans cap tipus de defensa davant òrgans interns de
disciplina. No només hi ha hagut expulsions o marginalitat de simpatitzants a
Las Palmas, sinó també a Santa Brígida i a Arucas, malgrat que cap d'aquestes
dues Assemblees ni les persones afectades participin en confluències similars a
les seves localitats. El delicte? Haver sigut fotografiades a assemblees de
LPGC Puede.
La mateixa definició i orígens d'IU a escala federal com a
un espai de confluència d'esquerra política, hagués hagut d'impular aquest
procés perquè s'hagués començat des de les bases a tots els llocs on això fos
possible, per forçar al mateix Podemos (amb les seves contradiccions pròpies ja
a articles anteriors) a unir-se a aquest, i a partir d'aquí apostar clarament
per un programa de ruptura amb el règim del 78. Importants sectors de les bases
han llegit correctament el moment històric on ens trobem, i efectivament s'han
mostrat disposades a lluitar per aquest tipus de processos confluents,
normalment a través d'Assemblees Ciutadanes que s'han construït amb més o menys
fortuna a diverses localitats de Gran Canària i Tenerife.
Malgrat això, la direcció burocràtica d'IUC estava actuant
a través d'una perspectiva completament diferent. Els bons resultats de les
eleccions europees – comparats amb els d'altres eleccions – li donaven
esperances, però no tant en una veritable sacsejada de la situació política en
l'àmbit local i regional, sinó en termes d'assolir representació, encara que
fos mínima, a moltes institucions on ara no estan. Aquesta posició
conservadora, pel fet de voler posicionar-se com a esquerra del règim i no com
la força de la seva ruptura i transformació, vergonyosament també ha estat
lligada a motius econòmics com la facilitat d'accés a subvencions o a
finançament bancari per les eleccions. Amb aquests criteris s'ha anat discutint
la ratificació dels processos de confluència de Puerto de la Cruz, La Laguna i
La Orotava, i s'ha actuat brutalment contra el de Las Palmas.
Tot i així, totes les que participem a Las Palmas de Gran
Canaria Puede sabem que hem emprès el camí correcte per a construir un
veritable moviment d'unitat popular, de democràcia participativa i de programa
de ruptura amb el règim. Hem de seguir avançant en aquest camí, però també cap
a una nova refundació de l'esquerra, dins i fora d'IU, on aquests principis no
solament es trobin reflectits al paper sinó que siguin l'autèntica pràctica
política de l'organització, i també cap a la coordinació d'aquests espais de confluència
cap a àmbits autonòmics i fins a l'estatal per aconseguir un veritable canvi a
la nostra societat.