El TTIP (Transatlantic Trade and
Investment Partnership) és una proposta de tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els
Estats Units, l'objectiu del qual seria la creació de l'anomenada TAFTA
(Transatlantic Free Trade Area), una àrea de lliure comerç transatlàntica. És
una idea que ve sent promoguda per les elits polítiques i corporatives
transatlàntiques des dels anys 90
a través de Think Tanks, cims, comissions, lobbys de
pressió...
Aquest tractat es va començar a
negociar entre la
Comissió Europea i els EUA al juliol de 2013 i estava previst
que les parts arribessin a un acord a finals de 2014. Els seus defensors
prediquen que el tractat serà beneficiós per al creixement econòmic de les
nacions que l'integren, augmentant el PIB i facilitant la creació de centenars
de milers de llocs de treball.
Tot i que les negociacions s'han
estat fent a porta tancada (aquest secretisme no augura res de bo i és una de les
principals crítiques que ha rebut el tractat), al març de 2014 es va filtrar un
primer esborrany, gràcies al qual s'ha pogut saber que el TTIP s'articula al
voltant de la consecució de tres grans objectius.
En primer lloc, eliminar totes
les barreres aranzelàries entre els EUA i la UE. Aquestes barreres
ja són gairebé inexistents, excepte per al sector agrícola. L'eliminació
d'aranzels portarà als agricultors europeus a competir directament amb les
grans companyies agrícoles americanes, una competició de la qual difícilment
podran sortir guanyant. El resultat final serà la concentració encara més gran
de la producció agrícola en unes poques companyies, la fi de la política
agrària europea (que cerca la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental)
i l'augment de la desocupació en el sector agrari.
El segon objectiu del TTIP és
l'eliminació o reducció de les barreres no aranzelàries. En aquest apartat
s'inclouen totes les normes i regulacions legals que puguin limitar la
competència econòmica (que en l'esborrany del tractat es defineix com una
"llibertat suprema i inalienable"). Aquesta harmonització es faria
efectiva mitjançant una reducció al mínim comú denominador de les regulacions
de la UE i els
EUA, la qual cosa tindrà conseqüències desastroses en nombrosos àmbits (social,
laboral, mediambiental, salut, privacitat ...).
En l'àmbit laboral, per
exemple, els EUA no han ratificat tots els acords i convencions de
l'Organització Internacional del Treball. Si les regulacions laborals europees
fossin rebaixades per a harmonitzar-se amb les americanes, els treballadors de la UE podrien veure en perill el
seu dret a la llibertat d'associació i les pràctiques sindicals es veurien
amenaçades.
L'harmonització d'estàndards
mediambientals entre la UE
i els EUA debilitaria el "Principi de Precaució" vigent a Europa (que
obliga a realitzar proves científiques als productes abans de
comercialitzar-los), acabaria amb la regulació REACH europea (segons la qual
l'Agència Europea de Químics pot restringir aspectes de la producció, la venda
o l'ús de productes químics tòxics per a protegir la salut pública i el medi
ambient), augmentaria la pràctica del fracking (que pot provocar terratrèmols i
allibera al medi grans quantitats d'aigua que porta elements radioactius i grans
concentracions de sal), obligaria a la
UE a acceptar la comercialització d'aliments genèticament
modificats, carn de vedella o porc tractada amb hormones cancerígenes i
pollastre esterilitzat amb clor, els productes derivats de la biotecnologia
deixarien de ser sotmesos a tests de seguretat i de ser etiquetats com a tals...
Aquesta igualació a la baixa
de normatives també afectaria el mercat bancari i financer, concretament el
nord-americà, ja que té una regulació més restrictiva que l'europea. En relaxar
els controls sobre el flux de capital (inclosos l'especulatiu i el
desestabilitzador) augmentaria el risc de futures crisis financeres com la del
2008, que va provocar la crisi actual.
Però el tercer gran objectiu
del TTIP és encara més perjudicial. Es tracta d'atorgar als inversors privats
el dret de litigi contra les lleis i regulacions dels diversos estats, en
aquells casos en què les corporacions sentin que aquestes lleis representen un
obstacle innecessari per al comerç, per al seu accés als mercats públics o per
a les seves activitats de subministrament de serveis. Aquests litigis es
resoldrien no d'acord amb les jurisdiccions nacionals, sinó a través d'unes
estructures privades d'arbitri anomenades "mecanismes de resolució de
conflictes", tribunals compostos normalment per tres persones, pertanyents
a una reduïda elit de legisladors molt vinculats amb els interessos de les
corporacions. Aquests tribunals constitueixen, de facto, una via de sentit únic
per la qual les corporacions poden demanar indemnitzacions milionàries (que
pagarien els contribuents) als governs cada vegada que aquests intentessin
legislar per protegir l'interès públic a costa dels interessos privats.
Com es veu, el TTIP és en realitat un projecte polític i de classe d'una elit
transatlàntica, l'objectiu del qual és atacar i revertir els assoliments en
matèria social aconseguits durant molts anys de lluita per la classe
treballadora. Pretén arribar a una situació sense llei, on les corporacions i
els bancs poden imposar la seva voluntat i posar els seus interessos per sobre
de les necessitats dels ciutadans.
La classe treballadora d'ambdós costats de l'Atlàntic s'ha de mobilitzar per
aturar aquest tractat que amenaça els seus drets. Una cooperació econòmica real
i justa entre diferents regions del món només es pot donar en el marc d'una
economia planificada, sota el control de governs democràtics dels treballadors.
