 |
| Pablo Iglesias, tras un acto de Podemos Flickr cc Cyberfrancis |
20/11/2014, Roberto Pérez, SR Badalona
Podemos acaba de celebrar la seva Assemblea fundacional enmig d’un ànim creixent, encapçalant enquestes i soscavant el vaixell del règim podrit del 78. El seu ascens representa una esperança enorme per a milions de persones. Sembla obrir la possibilitat real d’acabar amb el bipartidisme i fer un canvi social. És una esperança que malauradament, l’esquerra tradicional no ha pogut generar en els darrers anys, pels errors polítics que La Bretxa ha denunciat una vegada i una altra.
No obstant això, la qüestió és, com satisfer realment aquesta esperança. Hi ha, i hi haurà cada cop més, un debat ampli sobre aquesta qüestió entre les bases tant de Podemos com de la resta d’organitzacions d’esquerres.
Model organitzatiu de la direcció
El model organitzatiu defensat pel grup promotor – al voltant de Pablo Iglesias – ha rebut un ampli suport en la votació entre els simpatitzants de Podemos. Tot i així, creiem que l’experiència mostrarà que hi ha problemes potencialment greus amb aquest model. Primer, per a un moviment que ha nascut amb la voluntat d’organitzar “des de baix” el poble, un model basat en l’elecció directa d’un únic Secretari General (qui després nombra la seva pròpia executiva) i una assemblea ciutadana escollida mitjançant llistes tancades, sona molt més de dalt a baix, que de baix a dalt. Un moviment massiu necessita una direcció col•lectiva, amb instruments i mecanismes – més enllà de meres consultes electròniques – a tots els nivells, que facilitin la participació i el control en el moviment de la seva base d’activistes i simpatitzants.
Un model així hauria de tenir “cercles” democràtics com a fonament del funcionament intern, servint com a assemblees democràtiques territorals i a llocs de treball i d’educació, que puguin controlar la direcció col•lectiva del moviment a nivell local, regional, nacional, estatal, etc.
Necessitem estructures democràtiques, dirigides al poble treballador i compostes per aquest. Aquestes estructures hauran de servir no només per a guanyar eleccions, sinó per a organitzar la revolució que fa falta per a donar poder a qui treballa.
Per un programa de ruptura amb el capitalisme
També cal destacar la necessitat d’estendre el debat al terreny polític i programàtic. En els discursos de Pablo i del seu cercle íntim, comencem a escoltar elements preocupants com que el que busquem no és acabar amb el capitalisme, a més d’una “moderació” del discurs sobre els elements claus del programa com el deute il•legítim, l’expropiació dels sectors estratègics, etc.
No es poden crear il•lusions en la possibilitat de sortir del carreró sense sortida de la crisi capitalista sense trencar amb el sistema! Necessitem un programa per a trencar l’eix de la dictadura del mercat – la propietat privada dels motors de l’economia. La solució socialista consisteix en reemplaçarla amb la propietat pública i democràtica.
