Per la defensa democràtica de la
classe treballadora i la lluita massiva contra el capitalisme
30/10/2014, Traducció d'un pamflet de
Soyalist Alternatif (CIT a Turquia)
El
cantó de Kobane, que forma part de Rojava (Kurdistan sirià), es troba sota
setge des del 16 de setembre i s'ha convertit en un dels punts principals de
resistència a l'avanç de l'Estat Islàmic (EI). Hi ha moltes notícies sobre com
els defensors de Kobane estan parant els peus de l'EI, quan molts pensaven que
Kobane estava a punt de caure. Però el perill no ha passat, i hi ha encara
milers de persones enfrentant-se a l'amenaça de la massacre.
L'EI
està atacant Kobane amb tancs i míssils, amb una força militar similar a la
d'un estat mitjà. L'estat turc i el govern de l'AKP han donat suport tangible a
l'EI i han intentat bloquejar l'ajuda enviada al YPG, les forces de defensa de
Kobane. També intimiden a les masses que surten surten en manifestació en
solidaritat amb Kobane i posen obstacles a la lluita contra l'EI, incloent la
introducció de legislació més repressiva a la pròpia Turquia.
El
poble de Rojava ha pres el control de la regió on viuen (un procés que va
començar a Kobane el 2012) i ha intentat establir una regió autònoma sota el
model, segons s'ha proclamat, del secularisme i l'auto-govern, sense divisions
religioses o ètniques. Aquesta situació ha estat un pas endavant molt important
per part de la major nació al món sense estat, els kurds, però també es troba
en complet contratst amb l'agenda reaccionària de l'EI i d'altres a l'Orient Mitjà.
L'EI
està utilitzant els mètodes més brutals per crear una atmosfera de terror i
està tractant d'establir un estat teocràtic basat en les lleis més
reaccionàries. Entre molts dels seus objectius, l'EI vol escombrar el PKK
(Partit dels Treballadors Kurds) i el PYD (Partit d'Unió Democràtica) d'aquesta
regió, perquè ambdós, amb la seva ideologia secular, tenen polítiques
antagòniques amb l'EI i representen una amenaça pels seus fins. A més, l'EI vol
estendre el seu autoproclamat estat, prenent la ciutat estratègica de Kobane, i
així incrementar el seu poder a la regió.
D'una banda, el règim turc vol reduir a runes tots els avenços
que han aconseguit els kurds fins ara. I d'altra banda, vol convertir-se en un
poder imperial a la regió liderant una intervenció militar contra el règim
d'Assad i amb l'esperança de ser recolzat pels grans poders occidentals. Al seu
torn, aquests poders occidentals estan perdent terreny a la regió, de manera
que volen restaurar-lo i crear la percepció que són els salvadors dels pobles
de la regió.
Però són els poders occidentals els salvadors?
Molts
han demanat una intervenció militar i el suport amb armes dels poders
imperialistes, particularment després de l'atac de l'EI a Shingal, i hi va
haver demandes similars després que es comencés el setge a Kobane. Però la idea
d'estabilitat per als imperialistes, per al govern turc i per a d'altres a la
regió no té res a veure amb el genuí desig d'estabilitat de les masses
treballadores. L'estabilitat per a aquests règims significa la continuació de
l'explotació del petroli, el saqueig dels recursos naturals de la regió i el
manteniment del balanç de forces; no significa acabar amb les bombes, la mort,
l'opressió o l'explotació. Les organitzacions i estats pro-capitalistes volen
segrestar les demandes d'ajuda humanitària i militar per a la gent que està en
risc de ser massacrada per afavorir els seus interessos.
És
fàcil d'entendre per què la gent amenaçada per l'EI demanda el bombardeig de
les seves posicions al voltant de Kobane, o l'obertura d'un corredor
d'assitència a la resistència de Kobane des de Turquia. Però els recents
esdeveniments mostren com els diferents poders s'han mogut per defensar els
seus propis interessos i contenir el moviment de les masses. Els EUA van
iniciar un sbuministrament limitat d'armes als defensors de Kobane però ja
estan demanant contrapartides econòmiques, demanen que el moviment de
resistència no amenaci els interessos nord-americans a la regió.
Encara
que sempre es vesteixen amb la roba de l'ajuda humanitària, totes les
intervencions militars recolzades per les forces imperialistes no només han
acabat en desastres sagnants (Iraq, Líbia,...) sinó que en una gran part són
l'origen de l'actual malson que estan patint els kurds i altres pobles de la
regió.
La
decisió del govern de l'AKP de permetre al seu corrupte aliat, el règim de
Barzani (president de la regió semi-autònoma del Kurdistan iraquià) enviar les
seves pròpies tropes a Kobane, té el doble propòsit de detenir l'EI i intentar
controlar el moviment a Rojava tractant de marginar els lluitadors més a
l'esquerra del PKK i el PYD.
Per això, la lluita contra l'EI ha de formar part d'una guerra
revolucionària que atregui a tots els treballadors i oprimits, que tingui com a
objectiu unir-los en la lluita contra l'opressió i per una alternativa real
contra els corruptes governs i dictatures pro-capitalistes de la regió. Així es
pot minar el suport a l'EI i unir a tots els treballadors de la regió, ja
siguin kurds, turcs, àrabs, sunnites, xiïtes, cristians, etc.
La
defensa de Rojava
Defensar
Rojava és molt important per vàries raons. La caiguda de Kobane significaria no
només la possible massacre de moltes persones que encara hi viuen, sinó també
el cruel final d'una lluita que ha inspirat a molts kurds, joves i treballadors
internacionalment. També enfortiria a l'EI geogràfica i logísticament. En
aquest sentit, la caiguda de Kobane significaria una derrota per a tota la gent
que està lluitant en altres països contra l'EI, i per un món millor.
Al
passat, els règims estalinistes de l'antiga Unió Soviètica i de l'Est d'Europa,
malgrat les seves monstruoses característiques dictatorials, exercien un
contrapès global contra les polítiques capitalistes i imperialistes. Després de
la seva caiguda als anys 90, el moviment internacional de la classe
treballadora es va enfrontar a una gran derrota degut a la desil·lusió dels treballadors, al no
tenir una alternativa al capitalisme i per la renovada ofensiva d'aquest. Les
organitzacions socialistes de l'Orient Mitjà es van desintegrar o van girar a
la dreta. Les masses de la classe treballadora i els pagesos de l'Orient Mitjà
van patir també l'opressió de la pobresa, les intervencions imperialistes i els
règims dictatorials. Aquestes van començar a buscar una alternativa, i una capa
d'aquestes es va dirigir a l'islamisme o fins i tot a organitzacions
jihadistes. Però això no va resoldre els problemes del poble; per contra, la
situació han empitjorat i s'ha tornat més complexa.
Tot
i així, els anys del capitalisme triomfal han acabat i aquest es troba ara en
una crisi històrica. A la vegada, el món ha estat sacsejat per revoltes
massives de treballadors, pobres i joves contra el capitalisme. Les masses de
Tunísia i Egipte van enderrocar les seves dictadures fa gairebé 4 anys. La
defensa i el posterior triomf de la lluita a Rojava podria influir positivament
aquestes lluites i ajudar a desbloquejar-les. Però els enormes moviments han
mostrat també que és vital que mantinguin un rumb independent de qualsevol
força pro-capitalista per a construir la lluita de la forma més efectiva.
A
més, el model de govern a Rojava no pot triomfar si es basa en el capitalisme i
no s'extén més enllà d'aquests petits cantons. Rojava té una infrastructura industrial
molt limitada de manera que aquestes zones aïllades no són sostenibles si no es
converteixen en pols d'atracció dels treballadors i pagesos pobres que viuen a
les regions frontereres.
Perquè
això passi, el més necessari és que la gran majoria de la població s'involucri
en la resistència i la defensa de Rojava. S'han d'organitzar democràticamen
comitès i milícies de voluntaris, i enfortir-los allà on ja hi hagi, per a
implicar a la població i construir una resistència fèrria contra l'ofensiva de
l'EI. Aquests comitès i milícies s'han d'inspirar en els millors exemples de la
resistència armada de la classe treballadora, com la lluita dels treballadors
de Barcelona contra el cop feixista a Espanya de 1936.
Això
s'ha de fer amb l'objectiu conscient de construir una lluita massiva i
internacional per a enderrocar el sistema econòmic basat en el lucre del
capitalisme a l'Orient Mitjà. I a través de l'acció i organització massiva,
independent i no sectària de la classe treballadora i els pobres de tota la
regió. Per axiò, Sosyalist Alternatif lluita pel desenvolupament d'una Rojava
socialista, que formi part d'una confederació voluntària i igualitària de
l'Orient Mitjà , i d'un món socialista.
