20 de febrer de 2017, Esquerra Revolucionària |
Barcelona la més gran manifestació a territori europeu en favor
dels refugiats. Entre 300.000 i 500.000 persones, segons els organitzadors,
Casa nostra, casa Vostra i altres organitzacions i col·lectius que donen
recolzament als refugiats (unes 160.000, segons la Guàrdia Urbana), han inundat
els carrers per mostrar la seva solidaritat amb les persones que tots els dies
es juguen la vida per escapar de la barbàrie provocada per l’imperialisme, així
com exigir als Governs que les acullin i els hi donin asil ja. Una idea de la
magnitud de la mobilització la dóna el fet que quan bona part de la
manifestació ja havia arribat al final del seu recorregut encara estava ple el
lloc d'inici de la mateixa.
Aquesta històrica mobilització reflecteix l’enorme indignació popular
contra la monstruosa política que està condemnant als refugiats, en particular
de la guerra a Síria, i també mostra que, a Catalunya, la demagògia feixista i
la manipulació de la premsa burgesa no podrà ocultar aquesta realitat: les
masses no tenim absolutament res en comú amb els nostres governants, que sols
recorden els drets humans a l’hora de protegir el dret a la privacitat de banca
i grans empreses, ocultant així la corrupció i origen delictiu de gran part del
Capital. Hem sortit al carrer i ho hem dit ben clar: ens neguem a ser
còmplices dels crims d’un sistema que condemna a la misèria a la major part de
la humanitat i que provoca els grans èxodes cap als països capitalistes
avançats, on la dreta fomenta l’odi contra els immigrants per dividir la classe
treballadora, mentre els “grans homes de negocis” i els seus polítics a sou es
beneficien de tota aquesta desesperació.
S’han beneficiat de situació dels emigrants pagant-los salaris de
misèria, i després acusant-los de delinqüents; s’han beneficiat venent
armes a tots els bàndols en conflicte a Síria (també als gihadistes) i ara
volen beneficiar-se culpant els refugiats de ser terroristes de l’Estat
Islàmic; però la mobilització dels milions de joves i treballadors que ens
manifestem a Barcelona el passat dissabte ha demostrat que els seus plans
xoquen amb la consiència i instint de milions de treballadors. La classe obrera
no rep cap benefici de la seva política criminal, sinó tot el contrari:
terrorisme, eliminació de drets socials i democràtics per a treballadors
nacionals i estrangers, fronteres que aturen persones, però no els diner negres,
i un llarg etcètera. Per això el PP no va assistir a la manifestació, la qual
cosa demostra la seva manca d’humanitat, i que, malgrat estar al poder de
l’Estat, no té res a veure amb la gent que pateix el seu Govern.
No obstant això, l'ambient crític que va expressar la manifestació del
dissabte no es limitava al rebuig de l'imperialisme, la xenofòbia i les
polítiques de repressió contra els immigrants aplicades per la dreta
espanyolista representada pel PP. Un aspecte molt significatiu de la
manifestació ha estat l'element de crítica contra els polítics que s'omplen la
boca parlant de solidaritat amb els refugiats, (i en altres temes) com passa en
aquests moments a l'Estat espanyol i, sense anar més lluny, a la mateixa
Catalunya. En 2016 el govern espanyol va acollir a 609 persones, de les 17.000
compromeses. A Catalunya, el Parlament va aprovar per unaninimidad acollir
4500, però el nombre de persones que ha arribat és inferior a 200. Per això
molts dels col·lectius convocants s'incorporaven a la consigna central
"volem acollir" la frase "prou d'excuses" i per si quedés
algun dubte un dels cartells més mostrat pels manifestants concretava aquesta
crítica encara més: "Polítics catalans, n'hi ha prou d'excuses. Volem
acollir ara ". Al llarg del recorregut de la manifestació tambè era
possible escoltar a diferents col·lectius d'immigrants i persones a títol
individual denunciant des de camions amb megafonia les condicions intolerables
dels centres d'acollida, l'existència dels CIEs o les polítiques d'assetjament
policial (com el cas dels “manteros” en la pròpia Barcelona) o explotació
laboral que pateixen els treballadors immigrants.
Al costat de l’element de solidaritat amb els refugiats i rebuig a
l'imperialisme, el racisme i la polìtica del PP també hi havia un element
evident de crítica a les polítiques de dretes que en aquest i altres temes està
aplicant en la pràctica la Generalitat de Catalunya i fins i tot a la inacció i
falta d'una resposta a l'altura de les circumstàncies i de mesures concretes
per part dels Ajuntaments del canvi i les organitzacions d'esquerra amb
representació institucional. Aquest element de crítica i profund malestar
social, molt present a la mani del 18 de Febrer, entronca amb altres grans
manifestacions de masses que ha viscut Catalunya recentment (les Diades i
altres) que expressen l'exigència de milions de persones d'un profund canvi
social , i no hauria de ser obviat per les organitzacions d'esquerra.
Davant del "no es pot" i les polítiques de desmobilització i
pacte social, els joves i treballadors de Catalunya hem tornat a demostrar que
"si es pot". És vital que les organitzacions d’esquerres participants
en la manifestació defensin el dret dels exiliats a una vida digna a Catalunya,
a tot l’Estat, i a Europa; però aquesta reivindicació ha d’anar lligada a un
programa que mobilitzi de manera decidida i continuada a les masses vinculant
tots els seus problemes i reivindicacions concretes a la necessitat de
transformar la societat, i que elimini la causa de la guerra, que no és altra
que la cerca despietada de benefici capitalista i l’imperialisme creat per
defensar-lo.
