24/10/2014, Victor Egío, SR Murcia
El passat 28 d’agost, la Xarxa d'Activistes Internacionals del partit alemany de L’Esquerra (Die Linke) a Berlín, de la qual formen part diversos membres de Sozialistische Alternative (SAV), la nostra organització germana a Alemanya, van celebrar un interessantíssim debat que, sota el títol “Què passa a l’esquerra espanyola?”, va comptar amb la participació de tots els grups polítics presents a la capital alemanya.
En els últims anys la comunitat espanyola a Berlín ha patit un autèntic ‘boom’ a causa de la crisi i la manca d’oportunitats per als joves i, com és natural, aquests joves han portat amb ells els seus ideals i el seu compromís militant. Actualment hi ha a la ciutat almenys 3 formacions polítiques actives (IU, Podem i Equo), així com un grup d’activistes del 15M, l’assemblea ha impulsat més recentment un Grup d’Acció Sindical per defensar els drets laborals dels nous ‘Gastarbeiter’.
El debat va reflectir fidelment el clima d’agitació, però també de gran debat intern, que es viu també a l’estat espanyol. Xavier Balaguer, militant de Podemos, va tractar d’oferir algunes claus del ‘fenomen Podemos’ i algunes de les particularitats que separen aquesta formació dels partits d’esquerra tradicionals, sense deixar de reconèixer les nombroses causes comunes i punts d’afinitat.
Per la seva banda, Carlos Aparicio, coordinador de IU a Berlín, va fer un complet recorregut per la història d’aquesta formació, posant sobre la taula la implicació contínua de la militància, fins i tot en èpoques en què el conflicte social es trobava latent, i reivindicant el caràcter de moviment social i polític que defineix el naixement de IU i que hauria de ser també el seu referent immediat. Finalment, Elena Gotón, militant d’Equo, va presentar també les propostes de la seva formació, fent especial èmfasi en la vocació anticapitalista de la formació ecologista i en el seu compromís social.
Encara que cap dels participants sap el que depararà el futur pel que es refereix a aliances electorals, a Berlín es va respirar, però, per un dia, la unitat d’un moviment generacional i de classe que, ja sigui davant les urnes, en les institucions o al carrer, està cridant a retrobar-se per rescatar els seus pobles de la Troika i dels governs còmplices i per transformar-los de dalt a baix.
