Durant l’últim any s’ha produït una forta lluita dins de l’assemblea local d’EUiA Badalona sobre el futur de l’organització.
10/10/2014, Rob McDonald, SR Badalona
L’ala esquerra s’ha unit i ha desafiat l’antic lideratge mantingut per les mateixes persones des dels inicis de l’organització i que ha continuat actuant com si res no hagués canviat durant tot aquest període.
El sector que s’ha organitzat com a alternativa ha agrupat al seu voltant als millor activistes que lluiten dins d’EUiA. L’estratègia d’aquest sector es basa a intentar convertir l’assemblea local de Badalona EUiA en una veritable organització de lluita per al proper període, mitjançant una democràcia interna oberta i de l’aproximació a la resta de moviments socials i d’esquerres fora d’EUiA per a llençar una lluita conjunta pel futur de la classe treballadora.
El sector que s’ha organitzat com a alternativa ha agrupat al seu voltant als millor activistes que lluiten dins d’EUiA. L’estratègia d’aquest sector es basa a intentar convertir l’assemblea local de Badalona EUiA en una veritable organització de lluita per al proper període, mitjançant una democràcia interna oberta i de l’aproximació a la resta de moviments socials i d’esquerres fora d’EUiA per a llençar una lluita conjunta pel futur de la classe treballadora.
Desafortunadament, aquesta ala esquerra ha patit una derrota temporal. L’antic lideratge ha aconseguit mantenir-se recolzant-se en les afiliats de major edat i més inactius de l’assemblea que encara conserven la seva lleialtat i utilitzant maniobres burocràtiques i poc democràtiques. El document polític alternatiu presentat per l’ala esquerra a la recent conferencia política va ser derrotat per un estret marge. La ja renovada, tot i que igualment vella direcció continua aplicant els mateixos mètodes e imposant decisions errònies i en contra de les tendències generals del moviment, com optar per mètodes tancats per a l’elecció de candidats en contra de les recomanacions de les direccions nacional i federal, les quals aposten perquè això es porti a terme mitjançant primàries obertes. D’aquesta manera es pretén blindar el seu control burocràtic de l’organització i es tanca la porta a la unitat de l’esquerra més enllà de la coalició ICV-EUiA, unitat que estaria en disposició de disputar el poder local. L’antiga direcció se sent còmode en aquesta situació que li permetria mantenir-se al mateix lloc que ha estat històricament, amb una petita quota de poder a l’ajuntament, però sense cap capacitat de tenir influencia real sobre els esdeveniments.
Però l’ala esquerra de l’organització ha despertat i veu la necessitat de fer canvis seriosos per a afrontar els reptes polítics que s’acosten. Socialismo Revolucionario, aposta decididament per formar part d’aquesta lluita per a canviar les polítiques errònies i convertir a les organitzacions de referència de la classe treballadora en veritables eines de lluita contra el capital. Aquestes no poden continuar sent irrellevants a les seves actuacions a les institucions i assumint la lògica del capitalisme. Aquest és un debat que afecta a tota l’esquerra en aquest moment i només si es resol correctament podrem afrontar el reptes polítics i organitzatius que se’ns presenten.
