23/09/2014, SR. Editorial, La Bretxa, setembre 2014.
Han passat poc més de tres mesos des de les eleccions europees que varen suposar un veritable terratrèmol polític a l’estat espanyol. Aquestes van aprofundir enormement la crisi del bipartidisme, el que reflexa com la crisi capitalista tendeix a desmantellar el status quo polític tant aquí com internacionalment. Amb l’hegemonia de PP i PSOE més els partits nacionals del sistema (CIU, PNV, CC,...), el gran capital i la troika han aconseguit mantenir la dictadura dels mercats de forma estable.
L’esquerra real i els moviments obrers i socials encara no hem pogut enderrocar aquesta hegemonia política, però al menys hem pogut fer molt més complicat que puguin garantir el poder polític de les seves titelles. Ara, les discussions i els debats han de centrar-se en com donar el següent pas i acabar finalment amb el bipartidisme i amb els sistema que va ser dissenyat per a defensar-ho.
Qué representa la irrupció de Podemos?
La principal novetat en el terreny polític és la irrupció de Podemos, que des de la seva impressionant entrada a les eleccions europees ha crescut encara més en termes dels seus suports i projecció. El seu avançament és molt benvingut, no només perquè, juntament amb el creixement electoral de IU i l’esquerra independentista, debilita el bipartidisme i col·loca a l’esquerra per primera vegada en una posició propera a superar el bipartidisme. És també benvingut perquè suposa un càstig a allò que l’esquerra tradicional ha fet i està fent malament. Mostra que en alguns aspectes molt importants, els treballadors i els joves que estan buscant alternatives s’identifiquen amb posicions més radicals que les d’aquells que han pretès representar-los.
No hi ha cap dubte de que l’aparició de Podemos té alguna cosa a veure amb la política equivocada de la cúpula de l’esquerra i el moviment obrer (inclosa gran part de la direcció de IU) que no han sabut aprofitar les moltes oportunitats que en els últims anys han tingut. Reflexa que, per a créixer com fa falta i atreure les noves capes de masses que s’interessen i s’involucren a l’acció política i social, ja no serveix la política de pactes o el funcionament burocràtic que hem denunciat habitualment des de les pàgines de La Brecha.
La cúpula de IU paga per les seves errades
Això demostra que els debats sobre el govern amb el PSOE a Andalusia, o sobre si escollir candidats de forma oberta i democràtica, no són debats abstractes sinó que tenen una incidència real sobre el destí de les formacions d’esquerres. Que els errors en aquests aspectes, i molts altres, limiten el nostre avenç i sembren el potencial fracàs.
Aquests debats (en realitat, entre un enfocament reformista de pactes i maniobres dins del sistema i un altre més de ruptura amb aquest) han tingut lloc durant els últims anys a tota l’esquerra, especialment al si de IU. I no és accidental que aquest debat va arribar al seu punt més intens fins ara durant els preparatius de la candidatura a les europees, al mateix temps que l’aparició de Podemos. Llavors, una part de l’organització (la majoria en molts casos) va apostar per un canvi per a obrir IU a la participació de capes àmplies de treballadors i joves en lluita i per fer un gir a l’esquerra. La imposició del burocratisme de sempre per part de la direcció de IU i el PCE va ser el millor regal possible per a Podemos. Els desenvolupaments actuals segurament seran un catalitzador per a que cada cop siguin més els militants de IU que treguin conclusions més radicals sobre la transformació necessària de l’organització i la seva política. Fa falta organitzar-se internament per aconseguir aquesta transformació.
Però tampoc podem caure en el parany de tenir il·lusions en que tot en Podemos sigui perfecte. Per aconseguir la implicació democràtica de les masses treballadores a la política, és precís oferir mecanismes per a que aquestes puguin realment activar-se i prendre el comandament del moviment, sent les que discuteixin, elaborin i decideixin sobre allò que el moviment fa i defensa. Tot i que els mitjans electrònics, internet,... poden ser útils d’alguna manera a la vida interna d’una organització, només la participació a una consulta per internet no dona un protagonisme real a la base d’un moviment.
S’ha d’aconseguir que més enllà d’un “clic”, la gent s’entusiasmi per tenir un protagonisme real i actiu en el moviment, com a activistes, organitzadors, militants, que pensen i es formen políticament. Per això, és essencial la formació i extensió dels cercles de Podemos, i la seva vinculació democràtica a través de coordinadores a nivell regional i estatal, els portaveus dels quals siguin escollits i revocables. Només així es poden superar els obstacles, tant burocràtics com personalistes que dificulten el funcionament democràtic.
Pels socialistes i marxistes revolucionaris, no és una qüestió de donar suport a una o altra branca de l’esquerra alternativa contra les demés, sinó d’intervenir en tots els espais d’acció on es debati una alternativa al capitalisme per, al mateix temps que es defensa la unitat, popularitzar la perspectiva d’una sortida socialista revolucionària de la crisi, sobre la base de l’internacionalisme obrer.
Lluitar des de baix per un front únic per guanyar
És hora de mirar cap endavant. En el pla electoral (que no és el més important), juntes, les forces de IU, Podemos, CUP, Bildu, ... ja es troben en disposició de superar el bipartidisme i anar a per la majoria. Davant aquesta situació, no defensar la unitat es converteix en una posició molt perjudicial, fins i tot criminal. Més enllà de les diferències (molt importants) que existeixen es tracta de col·locar la superació del règim polític de la Transició dins l’abast de la nostra classe. Un front únic d’aquestes organitzacions, juntament amb els moviments socials i sindicals, mai ha estat més necessari.
Però més enllà de defensar aquesta unitat, hi ha tot un debat sobre el qual basar-se per a la seva construcció. Aquesta no pot ser per imposicions, maniobres o acords de cúpula. S’ha de començarr ara, a cada localitat, convocant reunions i assemblees obertes per debatre els detalls d’una plataforma unitària d’esquerres. A aquestes han de participar activistes de totes les organitzacions d’esquerra i dels moviments socials.
Les eleccions municipals i autonòmiques poden ser un assaig molt important en aquest sentit. Iniciatives com Guanyem Barcelona i altres semblants poden construir exemples del que es podria fer a nivell estatal en el futur.
La prioritat del programa
Per una política socialista revolucionària Amb tanta discussió, molt necessària, sobre com estructurar-nos i unir-nos, és important que no ens oblidem de la importància de la política i el programa en la lluita per superar els problemes actuals i la crisi del capitalisme. El règim polític i social que es va establir desprès de la transició s’ha mostrat incapaç de solucionar aquest problemes precisament perquè no ha tractat les arrels del sistema d’explotació capitalista – la propietat d’uns pocs de les palanques fonamentals de l’economia.
Un govern d’esquerres, de la classe treballadora, avui dia, amb la crisi mundial i el regne de la troika amb la seva recepta única d’austeritat, sacrificis i retallades, només podria donar la volta a la situació prenent mesures per trencar amb la troika i el règim del 78. Això passaria per respectar d’una vegada per totes el dret d’autodeterminació, rebutjar el pagament del deute i nacionalitzar sota control democràtic la banca i els sectors claus de l’economia. SR lluita per aquesta perspectiva, en el marc d’una lluita internacional per aconseguir el socialisme revolucionari i democràtic a nivell europeu i mundial.
