10/09/2014, SR Barcelona
Per una República Socialista Catalana i per una Confederació de Repúbliques Socialistes Ibèriques.
És evident que el poble de Catalunya ha de poder exercir lliurament el dret a la seva autodeterminació si així ho creu convenient. Seria un greu menyspreu que el govern de l’estat vetés la consulta del dia nou de novembre basant-se en motius legals o jurídics. És clar que més enllà d’aquests motius hi ha una clara manca de voluntat política per permetre una consulta clarament democràtica.
Al mateix temps, també sembla clar que ni la consulta ni l’exercici d’aquest dret seran efectius sota un acord dins de l’actual marc capitalista espanyol sorgit de la constitució del 78. Ni PP, ni PSOE, ni CIU estan, ni han estat, ni estaran pel trencament d’aquest marc i per permetre la consulta. La posició de CIU és especialment cínica al respecte, demostrant cada cop més clarament que no té cap intenció de posar-se al costat del poble per respectar la seva voluntat democràtica.
Tingui o no lloc la consulta del dia 9, la qüestió de quin tipus de Catalunya volen els catalans i catalanes és prioritària. Una Catalunya liderada per CIU i ERC no serà molt diferent d’una liderada per PP i PSOE i, davant l’actual Europa del capital no aconseguiria un millor tracte per part dels voltors de la UE.
En temes econòmics i socials, l’estratègia de CIU és la mateixa que la del PP. Per la seva banda, ERC sembla oferir un projecte més social per a una Catalunya independent, però no hi ha res en el seu discurs ni en el seu programa que mostri que faria més per la classe treballadora que qualsevol altre govern capitalista.
L’única força capaç de forçar la situació i obligar a que la consulta es porti a terme és la de la classe treballadora reclamant els seus drets mitjançant una mobilització contínua i organitzada. Per a això, només podem confiar en les nostres pròpies forces i en els nostres propis mètodes de classe, i no deixar que les organitzacions burgeses portin el lideratge de les demandes pels nostres drets democràtics. La burgesia i les seves organitzacions només lluitaran per aquets drets quan coincideixin amb els seus interessos. I és més que evident que els interessos de la burgesia catalana no coincideixen en absolut amb els del poble treballador català.
Malgrat la gran força que pot arribar a desenvolupar, la lluita de la classe treballadora està condemnada al fracàs si no compta amb la solidaritat dels seus iguals a la resta de l’estat. És totalment necessari crear vincles d’unitat amb la classe treballadora que es troba en lluita a la resta de l’Estat Espanyol, patint l’impacte de l’austeritat imposada pel PP i els interessos dels quals coincideixen plenament amb els interessos dels treballadors catalans.
En tot l’estat la classe treballadora està traient conclusions cada cop més radicals respecte la natura de la crisi capitalista. El creixement de IU, CUP i Podemos, així com l’embrió en desenvolupament del “Guanyem” són una clara mostra d’això. No podem deixar anar aquesta oportunitat de lluitar per una Catalunya genuïnament socialista.
Per això, és necessari un programa que advoqui pel no pagament del deute i la fi de les mesures d’austeritat, per una inversió massiva en serveis públics que cobreixin les necessitats primordials i per la nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l’economia sota control i gestió democràtica dels treballadors.
És aquest programa el que ha de servir per a una vinculació voluntària amb la resta de l‘Estat Espanyol en una confederació socialista. Això serviria per començar la lluita, juntament amb altres estats com Grècia i Portugal per una alternativa socialista a Europa en benefici de la majoria i no per a una elit capitalista. Aquest és el millor camí per a exercir el veritable dret d’autodeterminació i evitar la divisió dels treballadors.
- Per la unitat de totes les lluites. Per un front únic de l’esquerra amb un veritable programa socialista.
- Per una Confederació Socialista (lliure i voluntària) dels pobles ibèrics.
- Per una Europa socialista.
